Fa uns mesos el blog Donant Dades parlava de la importància de menjar productes de consum local. No té massa sentit, deien, pescar gambes a Escòcia, portar-les a la Xina per pelar-les i envasar-les, i tornar-les a portar a Europa per consumir-les. És una animalada absolutament insostenible.
Gràcies a un estudi fet per l’associació ecologista Amigos de la Tierra i investigadors de les universitats de Vigo i Sevilla, ens podem fer una idea clara de què significa exactament aquesta animalada.
Posem-hi unes quantes xifres
Tot i que cada vegada tenim més consciència del problema, els nostres hàbits en aquest tema són cada cop pitjors. Entre el 1995 i el 2007 les importacions d’aliments a Espanya s’han incrementat en un 53%. Actualment importem cada any 29.000 milions de quilograms d’aliments. Un 29 seguit de 9 zeros. No està malament, no? I això té un cost ambiental: 4,7 milions de tones de CO2 emeses a l’atmosfera que ajuden a accelerar el canvi climàtic.
Com arriben a Espanya?
El 70% arriben en vaixell i la resta, bàsicament, per carretera. També hi ha aliments que arriben en tren o avió, però són percentatges molt petits. Tot i això, el transport en avió és molt contaminant: només suposa un 0,22% del total dels aliments que traspassen les nostres fronteres però és responsable del 16% del total d’emissions de CO2 que generen les importacions. Sort que només és el 0,22%!
Per acabar-ho de fer malament, tots aquests aliments no els importem precisament d’aquí al costat: de mitjana, fan 5.013 km abans d’arribar a Espanya. Els menys viatgers són els productes làctics, que recorren una mitjana de 1.339 km. Els que vénen de més lluny són els pinsos per animals, que fan 7.901 km. I no val dir que tu no consumeixes pinso, a no ser que siguis vegetarià i no prenguis llet ni ous!
El 1995 el país d’on importàvem més aliments eren els EUA, amb un 24% del total. Però els nostres hàbits han canviat: actualment importem un 39% dels aliments de l’Amèrica Llatina, sobretot de l’Argentina, que ha passat del 4,25% del 1995 al 25%.
Aquí pots veure una llista dels principals països de procedència:
- Vi: Xile, l’Argentina i Itàlia
- Làctics i ous: França, Portugal i Alemanya
- Cafè i cacau: el Vietnam, Alemanya i el Brasil
- Animals vius: els Països Baixos, França i Suïssa
- Preparats: Europa
- Productes carnis: França, el Brasil, Alemanya i els Països Baixos
- Cigrons: Mèxic
- Peix: l’Argentina, el Marroc, la Xina, França i Portugal
- Cereals: el Brasil, França, els EUA i l’Argentina
- Porcs: França, els Països Baixos i Hongria
- Fruites i llegums: França, Tailàndia i Portugal
- Pinsos: l’Argentina
- Soja: l’Argentina i el Brasil
- Sucre: França, l’Índia i Portugal
Tot plegat, no té massa sentit, no? Quan vagis a comprar, fixa’t d’on vénen els teus aliments. És el primer pas per començar a canviar els nostres hàbits de consum.
Fonts:
- Article de Donant dades sobre la importància de menjar productes de consum local: http://www.donantdades.com/2011/08/menjar-sense-fronteres.html
- Informe Alimentos kilométricos. Las emisiones de CO2 por la importación de alimentos al estado español fet per l’associació ecologista Amigos de la Tierra i investigadors de les universitats de Vigo i Sevilla: http://issuu.com/amigos_de_la_tierra_esp/docs/informe_alimentoskm
- Amigos de la Tierra: http://www.tierra.org/spip/
Article publicat al blog Donant dades
Arxivat a Uncategorized | Etiquetat aliments, despesa energètica, Donant dades, energia, importacions, transport | Deixa un Comentari »
Tens un/a xef amagat a dins? Doncs t’oferim l’oportunitat que deixis volar tota la teua creativitat culinària en la primera edició del ‘TAPA’t d’Injustícies’, un concurs de tapes especial que servirà d’aperitiu a la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica a Lleida ciutat. I, si no et ve de gust cuinar, vine a fer el tastet.
Tan sols cal que feu una tapa amb algun ingredient de comerç just o de proximitat, per a un mínim de 10 persones. Com més original, deliciosa i ben presentada, més opcions que la votació popular t’atorgui el gran premi: una cistella de productes ecològics “del Camp a Casa” i un lot amb materials de la Coordinadora. Si hi voleu participar, ens ho podeu fer saber al 973 268 278 o enviat un correu a participa@coordinadora-ongd-lleida.cat
I si no teniu bona relació amb la cuina, veniu a fer de gourmets. Amb una aportació de 4€ podreu tastar totes les tapes que vulgueu i contribuireu a la campanya ‘Estalvia’t injustícies, inverteix en valors’
La Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, en el marc de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, us convida a participar el proper 18 de maig a les 20:30h (c/ Dr. Combelles, núm. 11, baixos) en el Concurs d’EcoTapes “TAPA’t d’Injustícies” espai obert a tothom per compartir la teva creació en el preludi de la Festa.
I abans del concurs, xerrada sobre el consum de proximitat
El Consum Responsable prendrà protagonisme amb una xerrada (a la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida) divendres 18 a les 19:30h sobre els “Models de consum de proximitat i exemples d’associacions de consum ecològic”, a càrrec de Jordi Cipriano, membre de l’associació de Consum Ecològic i de proximitat Lo Fato de Lleida.
Bases del concurs:
- Els i les cuineres hauran de posar un títol a la tapa.
- L’ingredient bàsic de la tapa haurà de ser de comerç just o de proximitat.
- Quantitat suficient per a degustació, mínim 10 persones.
- La tapa pot ser dolça o salada.
- La degustació, per tothom, serà de 4.00 €. A part, també es podran adquirir begudes ecològiques.
- Es valorarà originalitat, gust i presentació.
- Tothom tindrà dret a vot i el guanyador/a serà premiat amb una cistella de productes ecològics “del Camp a Casa” i un lot amb materials de la Coordinadora.
- Tothom que aporti les seves tapes rebrà d’obsequi un davantal de la campanya “som un ingredient més per cuinar un món diferent”.
Arxivat a Uncategorized | Etiquetat coordinadora ongd i ams, lo fato, tapa't d'injustícies, tapes | Deixa un Comentari »
Avui, en el dia en què Monsanto publica els seus guanys del segon trimestre, un nou informe d’organitzacions de la societat civil assenyala que els petits productors i els agricultors orgànics, igual que les comunitats locals i els moviments socials de tot el món, resisteixen i rebutgen cada vegada més Monsanto i el model d’agricultura industrial que representa. Ens en fem ressò emmarcant aquest informe en la campanya de la Coordinadora d’ONGD i aMS ‘Som un ingredient més per cuinar un món diferent’.
El nou informe ‘Lucha contra Monsanto’, realitzat conjuntament per La Via Campesina, Amigos de la Terra Internacional i Combat Monsanto, ofereix una mirada de les principals lluites contra Monsanto i altres empreses d’agroquímiques, corporacions que pressionen per imposar els cultius genèticament modificats (OGM) als agricultors i el medi ambient.
“L’informe mostra que l’objecció cada vegada més forta dels moviments socials i de les organitzacions de la societat civil està tenint un impacte en la introducció dels cultius Genèticament Modificats”, sosté Josie Riffaud de La Via Campesina.
Els testimonis i l’anàlisi que conté l’informe pretenen inspirar i unir als consumidors, activistes i comunitats en contra dels abusos comesos per Monsanto i altres empreses de biotecnologia del món.
“Qui responsabilitzarà a Monsanto de la devastació mundial de la biodiversitat, de l’erosió del sòl i de les violacions als drets camperols provocats per la utilització de productes derivats del petroli que en l’agricultura industrial són necessaris?”, S’ha preguntat Dena Hoff de la Coalició Nacional d’Agricultures Familiars / La Via Campesina Amèrica del Nord. “Els agricultors de tot el món estem resistint per la sobirania alimentària, però la resta del món s’hi ha de sumar”, ha afegit.
“Aquest nou informe documenta la forta oposició a aquesta poderosa empresa transnacional, que promociona els seus productes genèticament modificats aparentment sense tenir en compte els costos socials, econòmics i ambientals”, afirma Martín Drago, coordinador del Programa de Sobirania Alimentària d’Amigos de la Tierra Internacional.
“La majoria de la població a Europa s’oposa a la producció d’aliments genèticament modificats, i diversos països europeus ara tenen moratòries nacionals que prohibeixen el blat de moro MON810 de Monsanto i les patates Amflora de BASF, tot i la forta pressió de la indústria de biotecnologia i de la Comissió Europea d’aixecar les moratòries”, va sostenir Heloise Claudon de l’organització Combat Monsanto.
La utilització de cultius Genèticament Modificats (GM) destrueix la diversitat dels cultius, homogeneïtza els aliments i elimina el coneixement i la cultura local. D’aquesta i d’altres formes la desigualtat, la pobresa i l’explotació dels recursos naturals aconsegueixen prosperar en el sistema mundial d’aliments, que es centra en la generació de guanys i no en la producció d’aliments sostenibles ni en la sobirania alimentària.
L’àrea total plantada amb cultius GM abasta només un 3% de la terra agrícola mundial. Un 97% de la terra agrícola del món continua estant lliure de transgènics. La plantació de cultius GM es restringeix a pocs països: 90% dels cultius GM són plantats als Estats Units, Brasil, Argentina, Índia i Canadà. Gairebé un 60% dels experiments en camps de cultius GM són realitzats als Estats Units.
La gran majoria dels cultius GM són destinats a aliment per a animals en països rics, en lloc d’aliments per als pobres o els que pateixen fam.
Podeu consultar (complet) l’informe ‘Lucha contra Monsanto’
Arxivat a Uncategorized | Etiquetat lleida, lo fato, Monsanto, ogm, transgènics, via campesina | Deixa un Comentari »
El dissabte 3 de març de 2012 un grup de famílies de Lo Fato vam visitar al Martí, el nostre productor de pollastres ecològics. El primer que vam aprendre és el “tortuós” camí de terra que porta a la finca on té els pollastres i on viu (a uns 10 Km de tremp, un recorregut que vam fer en mitja hora… imagineu com era el camí!!) . A mig camí vam haver de parar perquè una de les “nenes grans” es va marejar, i va acabar el trajecte amb una agulla clavada a la orella (aclariment: l’acupuntura ho soluciona gairebé tot)
Quan per fi vam arribar, el Martí ens va ensenyar la finca (uns 15.000 m2) i ens va explicar que havia començat feia 4 anys amb el tema dels pollastres de forma totalment autodidàctica, ja que no li ve de família. Ens va fer una ruta per la finca, ensenyant-nos les 4 zones on té cada lot de pollastre (pot tenir fins a 2.000 pollastres simultàniament) de diferents edats. Cada zona té una caseta on els pollastres poden sortir i entrar quan volen. Quan vam arribar a la zona dels pollets, allà si que feia calor (estaven a uns 30ºC). Vam poder tocar i agafar algun pollet (que quasi s’escapa) i els petits els va encantar i anaven dient “que monos!”. Ens va explicar que els pollets els compra amb un dia de vida i els engreixa durant uns 90 dies aproximadament que és quan ens els mengem (amb uns 2 Kg i escaig). Ens va explicar que els pollastres convencionals són d’una altra raça i amb la alimentació que els hi donen arriben al mateix pes amb 36 dies!!! Les condicions del seu projecte són força dures ja que no té ni aigua ni llum, així que funciona amb aigua de la pluja, plaques solars per electricitat i butà per escalfar-los. També ens va explicar el problema que tenia amb les martes (un animal que li entra i se li menja les gallines) i també amb l’Astó (un tipus d’àliga). Per evitar que aquests animalons li arruïnin el projecte ha dedicat moltíssimes hores a ingeniar idees per evitar-los.
Però tot i aquestes dificultats, ens va transmetre lo feliç que era ell i lo feliços que viuen els seus pollastres i els seus porcs (també té porcs ibèrics però ho està deixant i només tindrà porcs pel seu consum propi). Els nens i les nenes van poder recollir ous d’unes gallines negres que té pel seu consum propi, així que vam marxar amb un grapat d’ous per fer nos unes bones truites per sopar. No cal dir que a tots/es ens va encantar la visita i que els més petits s’ho van passar pipa.
Arxivat a Uncategorized | Etiquetat lo fato, lofato, pollastres, porcs, productor | Deixa un Comentari »
Merci Laiots!
Arxivat a Uncategorized | Deixa un Comentari »
Les jornades de la Repera es van gestar al forum social català del febrer del 2008.
Arran del Fòrum Social Català es va palesar la necessitat de millorar la comunicació i la relació entre consumidores i productors en l’àmbit de l’agroecologia. Només d’aquesta manera tots plegats podem avançar en el treball cap a un consum alternatiu, crític i responsable. D’aquí va néixer un grup natural de treball, espontani, amb ganes i obert a tothom. Aquest grup va pensar en el format de LA REPERA, unes jornades dividides en dos episodis.
LA REPERA 1, una convocatòria a totes les cooperatives i productors de Catalunya, amb un objectiu: detectar els problemes i necessitats col·lectius i començar a dibuixar-ne les solucions, en plural. Sobretot sent conscients que som molts i molt diferents. Aquestes primeres jornades volien ser un punt de partida i primer punt de trobada per a conèixer-nos, saber quants som, tant consumidors com pagesos.
La idea era poder tenir una fotografia de conjunt, que servís de formació, i disposar de coses concretes per a veure per on podíem començar
LA REPERA 2, un cap de setmana, amb la mateixa convocatòria, però amb la pretensió de ser encara més persones, i un objectiu: recollir les conclusions de la primera Repera i treballar per a concretar línies de treball i estratègies a les solucions dibuixades a la Repera 1.
LA REPERA 3 va intentar fer un pas més i va organitzar tallers pensats pels productors i altres per resoldre, parlar, coneixer temes sobre la relació entre consum i producció. Alhora es va organitzar la primera fira de productors de la repera. Aquesta repera va realitzar-se a TArroja de segarra per tal d’arribar a territoris llunyans a Barcelona i lligar la gent del territori.
LA REPERA 4 és realitzarà a Sant Cugat el 18 i 19 de febrer.
Podeu consultar aquí el programa i inscriure-us. I explicar al blog l’experiència! ;)
Arxivat a Uncategorized | Deixa un Comentari »
Som un conjunt de persones que hem decidit no consumir de forma convencional. Volem uns productes ecològics, de qualitat, de la terra i que hagin estat produïts en unes condicions justes i dignes per als productors i per a la terra que els ha donat vida.
Arxius
