Feeds:
Entrades
Comentaris

Des de Lo Fato, ens volem solidaritzar amb totes les persones ferides, agredides i amenaçades el passat diumenge 1 d’octubre.

Com a mostra de la nostra profunda indignació i com a denuncia de l’ús de la força bruta que van fer servir les forces policials vingudes de tota Espanya per resoldre un conflicte purament polític, demà 3 d’octubre ens adherim a l’aturada general convocada a Catalunya. Per tant, ajornem el dia d’obertura setmanal a dimecres.

Aprofitem aquest comunicat per expressar la nostra completa oposició i repulsió a la resposta donada avui pel govern de l’estat Espanyol, que el dia 1 va aprovar i dirigir les accions policials i que l’endemà les està defensant, justificant i aplaudint, i afirmant, en contra de totes les proves documentades pels diferents informes mèdics, que els més de 800 ferits de diumenge són una farsa.

Assemblea de lo Fato, associació de consum ecològic

Davant dels esdeveniments dels darrers dies i els que poden succeir abans del dia 1 d’octubre, en els quals el Govern de l’Estat està activant un conjunt d’actuacions (administratives, econòmiques, judicials i policials) que coarten l’exercici de les institucions autonòmiques de Catalunya i vulneren llibertats i drets individuals i col·lectius, l’associació de Consum Lo Fato, reunida en assemblea, acorda:

• Donar suport al dret del poble de Catalunya a decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu i recolzar la celebració del referèndum del dia 1 d’octubre com a eina per poder exercir aquest dret.
• Respectar la diversitat d’opinió, expressions i ideologies de tothom.
• Denunciar i condemnar la detenció i imputació de càrrecs penals per participar en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya.
• Condemnar rotundament l’ús de la intimidació i el desplegament desproporcionat de forces policials, així com qualsevol intent d’impulsar processos judicials generalitzats.
• Condemnar rotundament l’anul·lació de facto de l’autogestió de les institucions catalanes.
• Constatar que la nostra societat, ja sigui catalana com espanyola, reclama un canvi social mitjançant més partipació, reflexió i activisme social responsable, valors manifestats per la societat catalana i que defineixen la nostra associació.

Teniu tota la info sobre el projecte i el nostre funcionament en aquest fulletó explicatiu sobre Lo Fato. Ens ajudeu a difondre’l?

··· CONEIXES LO FATO?

M’agradaria parlar-te d’aquest projecte del que formo part des de fa un temps i que té com a objectiu treballar per un canvi social a través d’un consum responsable, reflexiu i actiu.

Lo Fato és una cooperativa de consumidors de productes ecològics. La formem un conjunt de persones convençudes que el consum és també una eina transformadora i que a través del canvi en els hàbits de consum podem contribuir a un canvi social. Per això, busquem productes ecològics, de qualitat i de proximitat i que hagin estat produïts en unes condicions justes i dignes per als productors i per a la terra. És a dir, un comerç just local.

El contacte directe amb els productors permet que el que paguem vagi directament a l’agricultor. I també conèixer de primera mà com es fan els aliments que mengem o els productes amb que ens rentem i també evitar intermediaris, la qual cosa permet aplicar els criteris de compra que decideix directament l’assemblea i no un distribuïdor. No hi ha un cost afegit, així no perjudiquem a qui més consumeix. Lo Fato pretén que les persones consumidores siguin les qui controlen el seu propi consum.

··· ELS PRODUCTES

A Lo Fato es poden trobar diferents cereals, sucs, pastes, llet, salses, vins, herbes aromàtiques, oli, fruita i verdura, productes de neteja, cosmètics, carn de vedella, porc, corder, conill, pollastre, ous, torrons, galetes, iogurts, mel… També xocolata, té i cafè ecològics produïts amb criteris de comerç just en altres països.

Constantment revisem les possibilitats per trobar nous productes, que es presenten a l’assemblea per tal de decidir segons la necessitat, la proximitat i també les condicions de producció, que han de ser d’ecologia per a l’entorn i de dignitat per a la gent implicada.

logo lofato

··· COM FUNCIONA

L’Associació funciona de forma horitzontal, perquè la participació i l’autogestió també formen part d’aquest nou model de consum que defensem. Així, les persones i famílies que entren a formar part de la cooperativa, passen a encarregar-se d’una tasca i també formen part d’una assemblea, que marca el funcionament de l’associació. A la pràctica, això es tradueix en una trobada al mes.

Els membres també paguen una quota mensual de 20€ (10€ les unitats familiars d’un sol membre) que serveix per contribuir al manteniment de l’espai que compartim amb la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida. La cooperativa de consum s’obre un cop a la setmana, els dimarts, i la gestionen, per torns, dues famílies de l’associació. Durant la tarda, els membres acudeixen al local a recollir la comanda que han fet a través de la pàgina web programada específicament per això i també poden comprar els productes que estan en estoc.

··· COM POTS FORMAR-HI PART

Si t’engresca la idea, volem que vinguis. Ho pots provar durant un mes sense pagar la quota. Així, podràs comprovar si la dinàmica s’adequa a la teva vida, si t’agraden els productes i si, a més de la teoria, et convenç la posada en pràctica d’aquest projecte.

Estem en constant construcció, perquè Lo Fato és un projecte dinàmic que depèn de la iniciativa i de la participació de la gent que en forma part. Per això, per nosaltres és molt important que si et convenç la idea, t’hi sumis.

Ens trobaràs els dimarts, de 19h a 21h al local

(c/Dr Combelles 11).

També ens pots escriure un mail:

a.c.e.lofato@gmail.com

T’esperem!

Xerrada a Lo Fato

Xerrada a Lo Fato

Moltes gràcies a tothom qui va venir a la xerrada de la setmana passada. Vam presentar ‪#‎LoFato‬,  vam veure que el projecte genera interés de molta gent i vam escoltar una interessant xerrada d’en Josep Pàmies sobre aliments i salut. Li agraïm molt especialment la seua participació. Seguim! Ja sabeu que som cada dimarts, de les 19 a les 21h a Lo Fato (Doctor Combelles 11, Lleida)

Xerrada a Lo Fato

Xerrada a Lo Fato

 

Coneixes LO FATO?

M’agradaria parlar-te d’aquest projecte del que formo part des de fa un temps i que té com a objectiu treballar per un canvi social a través d’un consum responsable, reflexiu i actiu.
Lo Fato és una cooperativa de consumidors de productes ecològics. La formem un conjunt de persones convençudes que el consum és també una eina transformadora i que a través del canvi en els hàbits de consum podem contribuir a un canvi social. Per això, busquem productes ecològics, de qualitat i de proximitat i que hagin estat produïts en unes condicions justes i dignes per als productors i per a la terra. És a dir, un comerç just local.logo lofato
El contacte directe amb els productors permet que el que paguem vagi directament a l’agricultor. I també conèixer de primera mà com es fan els aliments que mengem o els productes amb que ens rentem i també evitar intermediaris, la qual cosa permet aplicar els criteris de compra que decideix directament l’assemblea i no un distribuïdor. No hi ha un cost afegit, així no perjudiquem a qui més consumeix. Lo Fato pretén que les persones consumidores siguin les qui controlen el seu propi consum.
ELS PRODUCTES
A Lo Fato es poden trobar diferents cereals, sucs, pastes, llet, salses, vins, herbes aromàtiques, oli, fruita i verdura, productes de neteja, cosmètics, carn de vedella, porc, corder, conill, pollastre, ous, torrons, galetes, iogurts, mel… També xocolata, té i cafè ecològics produïts amb criteris de comerç just en altres països.
Constantment revisem les possibilitats per trobar nous productes, que es presenten a l’assemblea per tal de decidir segons la necessitat, la proximitat i també les condicions de producció, que han de ser d’ecologia per a l’entorn i de dignitat per a la gent implicada.

Lo Fato a la coordiCOM FUNCIONA
L’Associació funciona de forma horitzontal, perquè la participació i l’autogestió també formen part d’aquest nou model de consum que defensem. Així, les persones i famílies que entren a formar part de la cooperativa, passen a encarregar-se d’una tasca i també formen part d’una assemblea, que marca el funcionament de l’associació. A la pràctica, això es tradueix en una trobada al mes.
Els membres també paguen una quota mensual de 20€ (10€ les unitats familiars d’un sol membre) que serveix per contribuir al manteniment de l’espai que compartim amb la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida. La cooperativa de consum s’obre un cop a la setmana, els dimarts, i la gestionen, per torns, dues famílies de l’associació. Durant la tarda, els membres acudeixen al local a recollir la comanda que han fet a través de la pàgina web programada específicament per això i també poden comprar els productes que estan en estoc.
COM POTS FORMAR-NE PART
Si t’engresca la idea, volem que vinguis. Ho pots provar durant un mes sense pagar la quota. Així, podràs comprovar si la dinàmica s’adequa a la teva vida, si t’agraden els productes i si, a més de la teoria, et convenç la posada en pràctica d’aquest projecte.
Estem en constant construcció, perquè Lo Fato és un projecte dinàmic que depèn de la iniciativa i de la participació de la gent que en forma part. Per això, per nosaltres és molt important que si et convenç la idea, t’hi sumis.

 

Ens trobaràs els dimarts, de 19h a 21h al local
(c/Dr Combelles 11)

https://www.facebook.com/lofato.lleida

També ens pots escriure un mail:
a.c.e.lofato@gmail.com

T’esperem!

Si n’estàs farta o fart de l’estafa en la factura elèctrica i vols ser part del canvi cap a un nou model energètic, aquí tens el taller “Com estalviar en la factura de la llum” fet per la Cooperativa Som Energia. L’activitat està organitzada per la Cooperativa Som Energia, l’Associació de consum Ecològic Lo Fato i la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida.

Xerrada Som Energia Lleida COM ESTALVIAR EN EL REBUT DE LA LLUM Part 1 from Coordinadora Ongd Lleida on Vimeo.

Xerrada Som Energia Lleida COM ESTALVIAR EN EL REBUT DE LA LLUM Part 2 from Coordinadora Ongd Lleida on Vimeo.

Xerrada Som Energia Lleida COM ESTALVIAR EN EL REBUT DE LA LLUM Part 3 from Coordinadora Ongd Lleida on Vimeo.

 

Xerrada Som Energia Lleida COM ESTALVIAR EN EL REBUT DE LA LLUM Part 4 from Coordinadora Ongd Lleida on Vimeo.

Des de fa un parell de mesos, a Lleida hi ha un projecte que ràpidament ha anat prenent forma i ja supera la cinquantena de persones inscrites. Una idea que pensem pot ser de gran utilitat a la nostra ciutat i que amb la força i entusiasme dels voluntaris que estan coordinant-lo, es consolidarà: el Banc del temps de Lleida

El Banc de Temps de Lleida està format per un grup de persones disposades a ajudar-se mútuament mitjançant l’intercanvi d’habilitats, talents i experiències. Les persones inscrites en el Banc de Temps ofereixen serveis i poden demanar aquells que necessitin per cobrir les seves necessitats. Actualment, hi ha una cinquantena persones associades i que ja estan intercanviant diversos serveis.

En un banc de temps els socis intercanvien serveis a canvi de temps. La unitat d’intercanvi no és el diner, sinó una unitat de temps, normalment l’hora. Qui ha guanyat una hora, per exemple ajudant una veïna que no llegeix bé el català a llegir uns textos legals, després la pot canviar per un altre dels serveis que ofereix el banc: un massatge, ajuda per arreglar un moble trencat, o una hora de conversa amb un parlant de la llengua que estudia.

De serveis com aquests en fem cada dia. Però moltes vegades, en una ciutat en la qual els veïns cada cop es coneixen menys, no sabem a qui demanar-los. I fins i tot, algunes vegades, encara que ho sapiguem, ens fa vergonya. A més, en un banc del temps els intercanvis no han de ser amb la mateixa persona, A fa un servei a B i B amb l’hora que guanya demana un servei a C.

Al nostre barri, a la nostra ciutat, hi ha molta gent amb moltes capacitats que, per culpa d’aquesta incomunicació, no es fan servir. Per exemple, algú podria desitjar aprendre a cosir, i una anciana potser necessita algú que li porti la compra a casa. Si aquesta anciana fa una classe costura, guanya un temps que després donarà a qui li porti la compra a casa. Com que la unitat bàsica és l’hora, el que s’intercanvia és el temps dedicat, independentment del servei que s’ofereixi.

Per què, un banc de temps?

La vida urbana fomenta l’individualisme. El sistema econòmic actual, basat en la competència entre persones, també l’afavoreix. Aquest individualisme, encara que hagi estat útil en la consecució de les llibertats individuals, corre el risc, en desarticular la societat civil, de fer-nos desentendre de les nostres llibertats polítiques i les responsabilitats que aquestes comporten. Per una ciutat més democràtica, és convenient crear bones xarxes relacionals i participatives. En un context de crisi com l’actual, incentivar pràctiques de bon veïnatge i propiciar valors com la solidaritat i la participació en els afers de la ciutat ens pot fer bé a tots. El banc de temps, en tant que ens fa a tots donadors, ens fa sentir útils i ens ajuda a prendre consciència del nostre paper en la vida social; de la mateixa manera, en tant que rebedors, ens ajuda a comprendre la nostra dependència dels altres

Quins són els objectius del Banc?

El Banc del Temps de Lleida proposa fomentar les relacions socials i la igualtat entre diferents estrats econòmics, grups d’edat o orígens. Aquesta xarxa de suport comunitari potencia l’ajuda mútua i pretén resoldre necessitats de la vida quotidiana alhora que accedir a serveis sense utilitzar diners.

Els valors que pretén promoure el banc es poden resumir en:

la coneixença, la igualtat, la confiança i la cooperació

la conciliació de la vida personal, familiar i laboral

la integració social de les persones que experimenten aïllament i/o disposen de menys recursos

el foment de l’auto-estima

el foment de les relacions veïnals en general

el foment de les relacions intergeneracionals i interculturals

En definitiva, aquesta proposta no vol ser altra cosa que l’estímul per posar en contacte totes aquelles persones o grups que d’alguna manera o altra posen el seu gra de sorra per a la cohesió i la construcció d’un barri i una ciutat més humana.

Quins beneficis obtenen els socis del banc?

Comprovar que ajudant-nos els uns als altres podem millorar la nostra qualitat de vida i/o la del nostre entorn.

Saber que quan necessitem algun servei, algú ens ajudarà.

Aprendre a demanar ajuda. Estem tan acostumats a pagar per tot que ja no en sabem. En aquest sentit, la pràctica del donar ens pot fer recuperar el sentit del demanar.

Valorar més el temps que dediquem a coses no remunerades.

Conèixer persones que d’altra manera no hauríem conegut.

La pràctica del donar revalora la pròpia identitat i promou l’autoestima.

Com que tots els socis poden donar i oferir uns serveis que només es comptabilitzen en funció del temps dedicat, independentment del servei, tots els socis són iguals.

Associar-se al banc de temps pot ajudar una persona nova a la ciutat o sense vincles socials, a integrar-se.

Com es realitzen els intercanvis?

Un cop fet el procés d’inscripció els membres del Banc de Temps, reben una contrasenya personal per entrar a la web i poden començar a donar i rebre temps. Les habilitats, necessitats i disponibilitat de tots els usuaris estan emmagatzemades a la web del banc de temps de manera que els socis poden accedir a totes les demandes i ofertes, de forma generalitzada o bé acotant per categories (art i artesania, compres i comerç, cuina, cultura, cura d’animals, ensenyament, esports i animació, informàtica, lleure, obra i construcció, psicologia, salut i cura de persones, servei tècnic, teràpies alternatives, transport, treballs de jardineria, treballs de la llar, etc.).

En el moment que es troba el servei que es necessita, el membre del banc de temps pot accedir al llistat de les dades de contacte, on troba el telèfon i el correu electrònic de la persona que ofereix el servei.

Els dos usuaris es posen en contacte i concreten els detalls del servei: en què consisteix exactament, lloc i data de trobada, materials necessaris i el temps que es pot trigar a fer el servei.

Com es paguen els serveis?

Després de l’intercanvi, el membre del banc de temps que ha rebut el servei realitza una transferència (de temps) al membre del qui l’ha rebut.

El programari del banc del temps grava i comptabilitza totes les transaccions fetes entre usuaris, sumant o restant hores (si s’ha ofert o demandat un servei) de manera que ens ofereix un resum del saldo restant.

Si no es disposa d’accés a internet es pot demanar que es faci la transferència des de la secretaria del Banc de temps.

Com funcionen els tallers?

A banda d’oferir serveis de manera individualitzada, també es poden oferir a un grup de persones. Per exemple, organitzant un taller a tots els membres del Banc. En aquest cas, el temps que es rebrà serà el que s’ha trigat a preparar i impartir el taller i el transferirà la Secretaria del Banc del Temps. Als assistents al taller o curs se’ls restarà una quantitat en minuts acordada abans del taller. En general, encara que un taller duri 1h, al haver-hi diversos assistents, només caldrà pagar una part en minuts.

Com inscriure’s?

Per formar part del Banc de Temps només cal que quedem un dia, prenguem nota de les teves dades i t’expliquem com funciona el programa.

Pots venir en horari de secretaria Dilluns de 16 a 19h o Dimecres de 10 a 12h, als locals de L’Ateneu Popular de Ponent, al Carrer Pau Clarís 10

O ens pots escriure un mail o telefonar per quedar, ens adaptarem al teu horari: secretaria@bancdetemps.org

Telèfon: 744408679

La participació en el Banc de Temps no suposa el pagament de cap quota. Ens financem per aportacions i treball voluntari. Demanem, però, que si es pot, en el moment de la inscripció es paguin 4 euros per cobrir les despeses d’una assegurança de responsabilitat civil i accident pels associats.

Article fet per Banc del Temps de Lleida

El 14 i 15 de juny a Santa Coloma de Queralt

Com alguns ja sabeu, la Repera són unes jornades anuals on trobar-nos, celebrar-nos, reforçar i multiplicar les identitats agroecològiques. Per això convoquem a grups de consum, pagesia, productors agroecològics i a totes les persones que vulgueu conèixer aquesta realitat.

Cada any celebrem la Repera en un municipi diferent, d’aquesta

manera any a any anem coneixent la nostra terra i la seva gent. També som conscients que la jornada de la Repera és un estimulant per a que es trobin els grups vinculats a l’agroecologia i així es fa un impuls al moviment allà on passem.

Cartell 6a Repera

Cartell 6a Repera

Durant la Repera fem tallers de formació, d’intercanvi d’experiències i espais lúdics.

Destaquem:

Fira de Productors dissabte al matí.
Si estàs interessat en mostrar el teu producte inscriu-te a la fira
Taller de Com muntar un grup de consum.
Taller de Com certificar els grups de consum.
Per la tarda taller on ens preguntem “On queda la cura als nostres col.lectius?”
I taller per reflexionar sobre la relació que establim consumidors i productors.
Per la nit sopar i agrofesta
Diumenge al matí ens apropem a la realitat de la producció de llegums i cereals
I per acabar fem una reflexió col·lectiva sobre “Com esta creixent l’Agroecolgia”
Però el més important és que vinguis, per fer caliu, perquè totes juntes som importants per seguir promovent unes formes d’intercanvi que tinguin cura de la terra i de les persones que vivim a la terra.
Organitzar la Repera és molt gratificant, però no és fàcil, per això ens ajudaràs molt si emplenes la fitxa d’inscripció aviat!

http://ves.cat/kSV9

I sobretot ajuda’ns a fer difusió!
Imprimeix el cartell i penja’l a la teva coope.

taller fitomims 18 marçLa Marta ens vindrà a ensenyar com fer cremes amb plantes mediterrànies i oli d’oliva.

Si voleu venir, no descuideu portar el material que us demanem (molt senzillet) ah i 2 euros per a les despeses.

És obert a tothom, o sigui, que podeu aprofitar per conèixer, de passada, el projecte de Lo fato.

Mercadona no és només una cadena de supermercats, és molt més. Mercadona significa poder. I al capdavant, el seu fundador i president Juan Roig. No obstant això, més enllà de la imatge d’empresa familiar, que crea ocupació en temps de cris , que té cura dels seus treballadors, la seva rebotiga amaga una realitat poc coneguda, i encara menys publicitada: finançament partidista, explotació laboral, desaparició del petit comerç, ofec de la pagesia, aliments quilomètrics. Aquesta és l’altra cara de Mercadona. Article d’Esther Vivas

Ni la crisi ha estat impediment perquè Juan Roig, un home fet a si mateix -com li agrada presentar-se, s’hagi convertit en la segona fortuna de l’Estat espanyol, segons la revista Forbes, amb un total de 5.800 milions d’euros a la butxaca. Ni més ni menys. Un patrimoni que atribueix a la “cultura de l’esforç”, a la qual acostuma a apel·lar. La seva recepta per sortir de la crisi és senzilla, només es tracta d’una qüestió d’esforç: “La crisi durarà més o menys anys depenent de si canviem la nostra actitud i pensem més en els nostres deures i menys en els nostres drets”. Acceptar la reforma laboral, imagino, ha de formar part d’aquest esforç.

Mercadona ha sabut treure com cap altre supermercat partit de la crisi. Des de 2008, els seus guanys han augmentat un 58%, consolidant-se com el número u de la gran distribució alimentària. El 2012, les seves vendes anuals van ser de 19 mil milions d’euros, més del doble que el seu seguidor directe Carrefour. I la seva quota de mercat: 21%, pràcticament la mateixa que sumen junts Carrefour, Dia i Eroski, segons dades de Kantar Worldpanel. La seva “recepta màgica”? Segons l’empresa: sempre preus baixos, comerç de proximitat, etc. No obstant això, hi ha una part de la “recepta” que sol “oblidar”.

Juan Roig compareixia, aquesta mateixa setmana, a l’Audiència Nacional pels ‘papers’ de Bárcenas , la “presumpta” comptabilitat B del Partit Popular (PP). Uns ‘papers’ que assenyalen al magnat dels supermercats i apunten a suposades donacions de Mercadona al PP per valor de 240 mil euros. Juan Roig, davant el jutge Pablo Ruz, ho va negar tot. Encara que, va admetre donatius a la Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), de l’expresident José María Aznar, per un valor total de cent mil euros el 2005 i 2012, i una altra de quantitat similar a la la fundació Dones per Àfrica, de l’exvicepresidenta del Govern pel PSOE María Teresa Fernández de la Vega. Així , tots contents. Juan Roig va declarar, també, haver-se reunit “cinc o sis vegades” amb el president del Govern Mariano Rajoy. No en va, segons una enquesta d’Ipsos, 2013, es tracta del tercer empresari més influent, darrere d’Emilio Botín i Amancio Ortega.

Model alemany

Mercadona ha fet sempre gala de contractes estables, salaris per sobre de la mitjana del sector, formació i aposta per la conciliació entre la vida familiar i laboral. No obstant això, el mateix The Wall Street Journal lloava el “model alemany ” de l’empresa i el considerava la clau del seu èxit: condicions de treball flexibles i salaris lligats a la productivitat. El que no sembla el més adequat per conciliar la vida personal amb la feina ni el millor per a una remuneració estable. De fet, el mateix Juan Roig, com a president de l’Institut de l’Empresa Familiar, que agrupa un centenar d’empreses líders en el seu sector, ha exigit reiteradament la “necessària” flexibilització del mercat laboral, la reducció del cost de l’acomiadament, el retard de l’edat de jubilació als 67 anys, el trasllat dels festius entre setmana als dilluns per tal d’evitar “els ponts” i la desvinculació de la pujada salarial a l’augment de l’IPC . Tot clar, pensant en els treballadors.

Les denúncies a Mercadona per abusos laborals són múltiples i vénen de lluny: acomiadaments improcedents, política antisindical, pressió extrema sobre la plantilla, dificultats per obtenir la baixa, assetjament. El 2006, va començar un llarg conflicte al Centre Logístic de Sant Sadurní d’Anoia, encarregat del proveïment dels supermercats de Catalunya, Aragó i Castelló, quan diversos mossos de magatzem van començar un procés d’autoorganització davant de les embestides de l’empresa amb el suport del sindicat CNT. La resposta de Mercadona no es va fer esperar: tres treballadors al carrer. Això va desencadenar una llarga vaga de març a setembre de 2006. Molts altres són els casos que es podrien explicar. Només n’afegirem un més: el de Francisco Enríquez, set anys en un Mercadona a Màlaga, acomiadat l’octubre de 2013 després de ser elegit delegat sindical de CGT. Sovint, la realitat desmenteix el màrqueting .

Adéu fruiters

La desaparició del petit comerç és un altre dels “danys col·laterals” de la proliferació dels supermercats. Encara que des de Mercadona afirmen que allà on s’instal·la un dels seus establiments es desenvolupen diverses botigues al seu voltant. No obstant això, jo diria que s’instal·len molt al seu pesar. I no es tracta de qualsevol botiga sinó de fruiteries que aprofiten l’insípid i envasat producte fresc que ven Mercadona per oferir una alternativa als clients de la cadena. El mateix Juan Roig ho deixava clar en afirmar que al voltant de cada Mercadona “no hi ha cap colmado però hi ha vuit fruiteries”. I afegia: “Sense anar a Harvard sinó a ‘Harvacete’, els fruiters són més llestos que nosaltres” . Quin és el seu objectiu ara? Ni colmados ni fruiteries als voltants de Mercadona. L’empresa va llançar, a finals de 2013, una nova estratègia per vendre directament productes frescos.

Camperols, ramaders i proveïdors tampoc estan molt satisfets amb Mercadona. Sindicats agraris com COAG han denunciat diverses vegades com el procés de concentració dels supermercats en poques mans afavoreix el seu enriquiment a costa de la reducció d’ingressos dels agricultors i ramaders. Al juny de 2013, camperols canaris concentrats a les portes d’un Mercadona a Las Palmas de Gran Canària van regalar vuit tones de patates per denunciar els preus de misèria que els pagava el supermercat, per sota de la despesa de producció. Segons COAG Canàries, les grans cadenes de distribució entren en “guerres de preus” per guanyar quota de mercat i això “ho paguen els que estan al principi de la cadena”.

No es tracta d’un cas puntual. Les Unións Agrarias i l’Associació Sectorial de Criadors Avícoles de Galícia van denunciar, l’agost de 2013, davant del Consello Galego da Competencia com set supermercats venien el pollastre per sota del cost de producció i pràcticament al mateix preu. La Unións Agrarias acusava directament a Mercadona de “liderar” el pacte de preus: “Si Mercadona varia 10 cèntims el preu, les altres superfícies no trigaran a fer-ho”. El que posa en una situació “molt difícil”, afegien, a les gairebé 800 granges existents a Galícia. Juan Roig diu que Mercadona vol “dignificar la feina de l’agricultor, pescador i ramader del nostre país” i defensa que “ramaders i agricultors han de guanyar diners”. Les paraules, però, es queden en paper mullat .

Aliments quilomètrics

Els aliments a Mercadona , d’on vénen? Un informe d’Amics de la Terra assenyala que si els aliments que comprem portessin un comptador, la mitjana de quilòmetres recorreguts abans d’arribar al nostre plat seria de 5.000. Mercadona, la cadena de supermercats, no ha de ser una excepció. El sindicat COAG va denunciar, el març de 2009, l’acord entre Mercadona i l’empresa portuguesa Sovena, el principal accionista de la qual és un dels gendres de Juan Roig, per plantar oliveres i produir oli d’oliva a Portugal i al nord del Magrib, deslocalitzant la producció.

I és que ni la famosa orxata valenciana sembla ser ja de València. La Unió de Llauradors va destapar, l’abril de 2013, que l’ orxata comercialitzada a Mercadona no portava el distintiu de Denominació d’Origen amb la qual cosa, molt probablement, la xufa original venia d’Àfrica, amb la consegüent explotació laboral dels seus productors i l’impacte mediambiental d’aquests aliments “viatgers” . Mercadona ho va negar, però no va passar a etiquetar els seus productes amb aquesta denominació, com sí ho fan d’altres supermercats, per tant l’origen de la xufa és desconegut. Així mateix, s’han detectat, també, a Mercadona taronges etiquetades com valencianes però amb origen a Argentina, carabasses de Panamà, peix congelat africà o d’Amèrica del Sud , i d’altres productes amb molts quilòmetres a l’esquena.

Mercadona inverteix milers d’euros en cuidar la seva imatge. ” Supermercats de confiança” , ens diu . Segur?

*Article d’Esther Vivas publicat a Públicoes, 05/02/2014. Traduït al català pel Jornal.cat.