Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2012

Un reportatge que us ajudarà a entendre el funcionament de l’Associació de consum ecològic LO FATO de Lleida i tot el recorregut que segueix un producte des del camp del pagès fins a la cistella de la compra. Gràcies a tot l’equip del programa ‘Pagesia’ de La Manyana TV.

Som un conjunt de persones que hem decidit no consumir de forma convencional. Volem uns productes ecològics, de qualitat, de la terra i que hagin estat produïts en unes condicions justes i dignes per als productors i per a la terra que els ha donat vida.

Read Full Post »

“No hi ha plaer en posseir una cosa no compartida.” Va dir Sèneca. Queda clar que el consum col·laboratiu no és res de nou, ben al contrari ja fa segles que està entre nosaltres. El que ha passat és que l’arribada d’Internet, les xarxes socials i d’altres tecnologies ha permès facilitar aquests intercanvis i ajudar a que la demanda i l’oferta es puguin organitzar millor. Si estàs llegint aquest text és molt probable que de manera més o menys conscient ja estiguis formant part del Consum Col·laboratiu sense ni saber-ho!

La societat de propietaris, l’hiperconsum i el disseny per a les escombraries, és simplement insostenible. Podeu donar un cop d’ull als vídeos de ‘The Story of Stuff’ (espanyol, 21 min) o al reportatge ‘Comprar, llençar, comprar’ (català, 75 min) per fer-vos-en una idea.

La digitalització dels continguts (fotografies, música, vídeos, llibres) ha permès a molta gent adonar-se que en tot sovint el què volem no és el disc en si, sinó la música que hi ha gravada (potser en forma d’MP3). Amb serveis com l’Spotify s’ha vist que no cal posseir aquella cançó que només escoltaràs quatre o cinc vegades. Mentre s’hi pugui accedir quan ho necessitem, estarem satisfets.

Amb la recent crisi econòmica, aquesta tendència de posseir menys s’ha estès i ha arribat a l’àmbit dels béns materials (cal que et compris una màquina per fer forats que només et servirà durant 20 minuts?). La gent s’hi mira més a l’hora de gastar els diners i observa quina mena de retribució, en quant a felicitat o necessitat coberta, aconsegueixen.

Consum Col·laboratiu, Economia Solidària o Economia de l’Accés són alguns dels termes utilitzats per descriure aquest moviment on l’accés prima davant la propietat. El Consum Col·laboratiu és pot definir com la manera tradicional de compartir, intercanviar, deixar, llogar i regalar redefinida a través de la tecnologia moderna i les comunitats

Ja estava inventat, però Internet ho fa molt senzill

Els crítics argumenten que el moviment del Consum Col·laboratiu basat en compartir/deixar/llogar no és cap invent nou i es tracta simplement de màrqueting. Les principals veus que defensen el Consum Col·laboratiu no han deixat mai de reconèixer que no es tracta de cap idea nova però que la tecnologia actual permet fer-ne un servei molt més eficient.

Fent servir les paraules de Rachael Botsman i Roo Rogers: “Ara vivim en un món global on podem imitar els intercanvis que abans tenien lloc cara a cara, però a una escala i d’una manera que mai havien estat possibles. L’eficiència d’Internet, combinada amb la capacitat crear confiança entre estranys ha creat un mercat d’intercanvis eficients entre productor i consumidor, prestador i prestatari, i entre veí i veí, sense intermediaris”.

El llibre “What’s Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption” és el text de referència pel Consum Col·laboratiu. En el llibre i articles relacionats i els autors organitzen l’àmplia selecció d’exemples en tres sistemes:

Sistemes basats en producte

Pagar pel benefici d’utilitzar un producte sense la necessitat d’adquirir-lo. Transforna les indústries tradicionals basades en models de propietat privada individual (ex. compartir cotxe i lloguer P2P de cotxes entre usuaris). Aquests sistemes atrauen cada cop a un major nombre d’usuaris i el Bicing en seria un exemple.

Mercats de redistribució

Redistribuir els béns usats o adquirits d’allà on ja no es necessiten cap a algun lloc o algú que sí que els necessita (ex. Mercats d’intercanvi i de segona mà). En alguns mercats els productes poden ser gratuïts (Freecycle), en d’altres s’intercanvien (thredUP, per a roba de nens) o es venen (eBay). Amb el temps, Redistribuir es pot convertir en la cinquena “R”, juntament amb Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Reparar. Estils de vida col·laboratius

No només es poden compartir o bescanviar béns materials. Gent amb interessos comuns s’estan ajuntant per compartir i intercanviar béns menys tangibles com temps, espai, habilitats i diners (ex. préstecs entre particulars). Aquests intercanvis tenen lloc principalment a nivell local o de barris, on es comparteixen espais per treballar (Coworking Barcelona), jardins (Landshare) o espai per aparcar (ParkatmyHouse). A nivell més global, hi ha préstecs de diners entre particulars (Lending Club), lloguer d’habitacions a viatgers (Airbnb) o simplement deixar dormir a la gent a casa teva (Couchsurfing)

Què més trobareu al web consumcollaboratiu.com?

En els articles ens donen exemples i notícies sobre el Consum Col·laboratiu (a Catalunya, Espanya i a l’estranger) a la vegada que exploren les implicacions en els models de negocis, aspectes socials, aspectes legals, etc.

Article publicat a consumcollaboratiu.com

Introducció al Consum Col·laboratiu (Cat)

Introducción al Consumo Colaborativo (Esp)

Introduction to Collaborative Consumption (Eng)

Directori de projectes de consum col·laboratiu

També pots seguir @consCollab a Twitter

Article Consumo colaborativo: ¿Cuántas cosas poseemos? a El País

Vídeo sobre Consum Col·laboratiu de Rachel Botsman (17 min):

Read Full Post »