Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2013

Més info a http://www.laralombarte.com/porque-cuesta-menos-una-hamburguesa-de-un-fast-food-que-una-pieza-de-brocoli/

Read Full Post »

(per Som lo que Sembrem)

Investigadors de la Universitat de Tromsø (Noruega) han demostrat que la toxicitat del glifosat i del Roundup ha estat infravalorada per les normatives legals,  i que concentracions ambientals habituals d’aquests herbicides poden afectar negativament a invertebrats aquàtics[i].

A l’any 2010 investigadors de la Universitat de Barcelona ja varen mostrar la toxicitat sobre aquests organismes d’aplicacions de Roundup per tal de controlar canyissars a la ribera del riu Llobregat[ii]. Els seus resultats mostraven la presència del glifosat a les aigües del riu tres dies després de l’aplicació, i a les aigües freàtiques de la ribera dotze dies després. Aquesta persistència del glifosat també va ser demostrada d’una forma generalitzada per als freàtics de Catalunya a començaments d’aquest any[iii].

Tots aquests resultats s’afegeixen a d’altres publicats recentment que mostren que el Roundup també produeix efectes negatius sobre bona part dels bacteris beneficiosos del aparell digestiu de pollastres, mentre que bacteris altament patogènics, com diferentes espècies dels gèneres Salmonella i Clostridium són molt resistents a aquest herbicida[iv]. Com a resultat, el Roundup actuaria com a factor favorable al desenvolupament de malalties gastrointestinals en aquests animals[v]. La mateixa empresa Monsanto, en els seus contractes amb pagesos compradors de llavor de colza transgènica resistent al Roundup als Estats Units, recomana que no es pasturin aquests conreus perquè, “ara per ara, no hi ha informació suficient que permeti unes recomanacions de pasturatge adequades i segures”[vi].

Informem de tres aspectes més relacionats amb la campanya del glifosat
–   S’ha aprovat una moció a Berga, presentada per la CUP: http://www.youtube.com/watch?v=OTzycTyGS8g&feature=youtu.be
–  Avui dimarts es debat una moció al Ple de Vilanova i la Geltrú, presentada per la CUP
–  Som lo que Sembrem juntament amb l’Escola Agrària de Manresa estem dissenyant un curs per a tècnics municipals per aprendre alternatives a la jardineria convencional en Parcs i Jardins. Més informació a info@somloquesembrem.org
Campanya del glifosat de Som lo que Sembrem: http://sembremvalles.wordpress.com/campanya-2012-de-slqs-contra-lus-dherbicides-amb-glifosat/

[i] Cuhra, M., T. Traavik, T. Bøhn. 2012. Clone- and age-dependent toxicity of a glyphosate commercial formulation and its active ingredient in Daphnia magna. Ecotoxicology, http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs10646-012-1021-1

[ii] Puértolas, L., J. Damásio, C. Barata, A.M.V.M. Soares, N. Prat. 2010. Evaluation of side-effects of glyphosate mediated control of giant reed (Arundo donax) on the structure and function of a nearby Mediterranean river ecosystem. Environmental Research, 110: 556-564.

[iii] Sanchís, J. et al. 2012. Determination of glyphosate in groundwater samples using an ultrasensitive immunoassay and confirmation by on-line solid-phase extraction followed by liquid chromatography coupled to tandem mass spectrometry. Analytical and Bioanalytical Chemistry, 402(7): 2335-2345.

[iv] Shehata, A.A., W. Schrödl, A.A. Aldin, H.M. Hafez, M. Krüger. 2012. The effect of glyphosate on potential pathogens and beneficial members of poultry microbiota in vitro. Current Microbiology. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23224412.

[v] Productor danesos de porcs i d’ous  van obtenir una gran millora en la salut dels seus animals i en la producción al deixar d’utilitzar pinso amb soja transgénica resistent a glifosat.

http://sembremvalles.wordpress.com/2012/05/10/butlleti-13/.

http://sustainablepulse.com/2012/12/15/monsanto-feels-pain-europe-roundup-herbicide-dangers/

Read Full Post »

Què pot passar-te si durant un mes t’alimentes a base de Big Macs, Cheese burguers, batuts de maduixa, Mc Nuggets…? El resultat: onze quilos de més, fetge inflat, mals de cap, depressió i colesterol pels núvols. Ho explica en carn pròpia el director Morgan Spurlock a la pel·lícula ‘Super Size Me’ (2004), que retrata les conseqüències d’esmorzar, dinar i sopar diàriament a McDonalds. Però el problema del fast food no és només que ens posa malalts, sinó que ens converteix en addictes al seu menjar.

“L’important no és que vinguis, és que tornis” diu l’últim anunci de McDonalds. I mai millor dit. El menjar escombraries es converteixen en imprescindible per a aquells que freqüenten els seus establiments. Així ho constata la investigació duta a terme per The Scripps Research Institute a Estats Units, publicada el 2010 a la revista Nature Neuroscience. Les seves conclusions no deixen lloc a dubtes: la ingesta de menjar escombraries desenvolupa els mateixos mecanismes moleculars del cervell que propicien l’addicció a les drogues, i en conseqüència el seu consum és especialment addictiu. Potser hauríem de suggerir a les autoritats sanitàries que advertissin als consumidors de menjar a Mc Donalds, Kentucky Fried Chicken, Pizza Hut, Burguer King, Dunkin’ Donuts… “pot perjudicar greument la seva salut”.

Encara que no cal entrar en un establiment de menjar ràpid per consumir aliments de baixa qualitat. La major part de menjar que comprem està elaborat amb altes dosis d’additius químics de síntesi com colorants, conservants, antioxidants, estabilitzants, potenciadors del sabor, reguladors d’acidesa, midons modificats, etc. que modifiquen l’aliment en funció dels interessos de la indústria. Així s’aconsegueix donar al producte un color més atractiu, l’aparença d’acabat de fer o un intens sabor. L’objectiu, vendre més.

Però, ¿quines són les conseqüències per a la nostra salut? Diverses investigacions assenyalen l’impacte negatiu que el consum recurrent d’alguns d’aquests additius pot tenir en l’aparició de malalties com al·lèrgies, hiperactivitat infantil, problemes de sobrepès…, que no han fet sinó augmentar en els últims anys. Així ho assegurava una investigació realitzada a la Universitat de Southampton, el 2007, a petició de l’Agència d’Estàndards Alimentaris de Gran Bretanya, i publicada a The Lancet, que demostrava el vincle entre el consum de determinats additius per part de nenes i nens amb el desenvolupament d’hiperactivitat. La solució rau en substituir aquests additius artificials per d’altres de naturals, però aquests són més cars i la indústria alimentària els descarta. Els diners manen.

La periodista francesa Marie Monique Robin ho documentava al detall en el seu penúltim treball, el títol del qual no deixava lloc a dubtes,” El nostre verí quotidià“, on investigava les conseqüències en el nostre organisme d’una agricultura addicta als fitosanitaris i d’una indústria alimentària enganxada als additius químics. Les conseqüències, segons el documental, eren clares: augment de malalties com el càncer, l’esterilitat, els tumors cerebrals, el parkinson…, fruit, entre d’altres, d’un model agrícola i alimentari supeditat als interessos del capital. Sinó com és possible -com assenyala el film- que la indústria agroalimentària, per exemple, segueixi utilitzant un edulcorant no calòric com és el aspartam, en productes etiquetats com light, 0,0%, sense sucre, quan diversos experiments han demostrat que el consum continuat d’aquesta substància pot resultar cancerigen?

Alguns diran que aquests treballs, informes i investigacions són alarmistes i que tots els additius químics aplicats a la Unió Europea són prèviament avaluats per una agència independent: l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Fa uns mesos l’organització Corporate European Observatory va fer públic un informe en què assenyalava els vincles estrets de l’EFSA amb la indústria biotecnològica i agroalimentària, així com la dinàmica de “portes giratòries” entre ambdós. El conflicte d’interessos entre els que legislen i les empreses del sector és clar. Una cosa que sense cap mena dubte, i per desgràcia, no només afecta aquest àmbit sinó a molts d’altres.

La indústria agroalimentària, en la seva carrera per reduir costos i obtenir el màxim benefici, ha deixat en un segon pla la qualitat d’allò que mengem. Escàndols alimentaris com el de les vaques boges, la grip aviària, els pollastres amb dioxines, l’e-coli… són tan sols la punta de l’iceberg d’un model agrícola i alimentari que avantposa l’afany de lucre d’unes poques empreses que monopolitzen el sector a les necessitats alimentàries de les persones.

Som el que mengem. I si consumim productes elaborats amb altes dosis de pesticides, fitosanitaris, transgènics, edulcorants, colorants i substàncies que ens converteixen en addictes al menjar escombraries, això acaba, tard o d’hora, tenint conseqüències en la nostra salut. Potser ja va sent hora que li diguem a Ronald McDonald i als seus amics: I’m NOT lovin’ it.

* Article d’Esther Vivas publicat a Público, 16/01/2013.
+info: http://esthervivas.com 
Esther Vivas@esthervivas |facebook.com/esthervivas| www.esthervivas.com

Read Full Post »

Grain posa cara a les persones que busquen dur a terme o recolzen els grans acaparaments de terres agrícoles a nivell mundial: els que decideixen qui menja i qui no al planeta terra.

Cada dia hi ha notícies sobre empreses que estan comprant terres agrícoles. Els gegants de l’oli de palma de Malàisia comprant plantacions a Àfrica Occidental. Els banquers de Wall Street apoderant-se de ranxos ramaders al Brasil. Homes de negocis saudites signant acords sobre terres a Filipines. L’última recopilació de dades sobre acaparament de terres assenyala que, des de l’any 2007, una mitjana anual de 10 milions d’hectàrees de terra han estat acaparades per companyies estrangeres.

Imatge de GRAIN

El tema és que un petit nombre de persones s’estan apoderant, cada vegada més, de les terres agrícoles del món i de l’aigua associada a elles, deixant poc o res als altres. En la mesura que el món s’enfonsa cada vegada més en una crisi alimentària, aquests nous terratinents seran els que tindran el domini sobre qui menja i qui no i sobre qui es beneficia i qui mor en el sistema alimentari.
L’acaparament mundial de terres de cultiu es produeix només perquè hi ha persones dedicades a això. El nombre d’acaparadors de terres és petit, en contrast amb el gran nombre de persones desplaçades com a conseqüència de la seva acció. La majoria són homes, gairebé tots amb experiència en empreses d’agronegocis o bancs. Alguns d’ells se situen en alts nivells de governs i agències intergovernamentals i, de vegades, en els més alts nivells. Operen des dels grans centres financers del món i sovint es troben en reunions de inversors en terres de conreu, ja sigui a Singapur, Zanzíbar o a la ciutat de Nova York.
Pensem que aixecar una mica el vel del secret sobre qui són aquestes persones, podria contribuir al debat sobre l’acaparament de terres. Per això hem organitzat una presentació de diapositives que informa sobre alguns dels que han estat realitzant o donant suport a l’acaparament de terres de cultiu. Es tracta d’un grup emblemàtic d’acaparadors de terres, no d’una nòmina exhaustiva, conèixer quins hi estan involucrats pot també ajudar-nos a pressionar-los perquè s’aturin. El perfil de cada acaparador de terres indica qui són els seus amics i també proposa fonts d’informació per als que vulguin tenir més informació o fer algunes accions.

Notícia publicada al web de GRAIN sota llicència copyleft i traduïda per Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida sota llicència CC.

Us podeu subscriure per rebre les informacions de GRAIN aquí

<div style=”margin-bottom:5px”> <strong> <a href=”http://www.slideshare.net/GRAIN/landgrabbers-slideshow-es&#8221; title=”Landgrabbers slideshow ES” target=”_blank”>Landgrabbers slideshow ES</a> </strong> from <strong><a href=”http://www.slideshare.net/GRAIN&#8221; target=”_blank”>GRAIN</a></strong> </div>

Read Full Post »