Feeds:
Entrades
Comentaris

Mercadona no és només una cadena de supermercats, és molt més. Mercadona significa poder. I al capdavant, el seu fundador i president Juan Roig. No obstant això, més enllà de la imatge d’empresa familiar, que crea ocupació en temps de cris , que té cura dels seus treballadors, la seva rebotiga amaga una realitat poc coneguda, i encara menys publicitada: finançament partidista, explotació laboral, desaparició del petit comerç, ofec de la pagesia, aliments quilomètrics. Aquesta és l’altra cara de Mercadona. Article d’Esther Vivas

Ni la crisi ha estat impediment perquè Juan Roig, un home fet a si mateix -com li agrada presentar-se, s’hagi convertit en la segona fortuna de l’Estat espanyol, segons la revista Forbes, amb un total de 5.800 milions d’euros a la butxaca. Ni més ni menys. Un patrimoni que atribueix a la “cultura de l’esforç”, a la qual acostuma a apel·lar. La seva recepta per sortir de la crisi és senzilla, només es tracta d’una qüestió d’esforç: “La crisi durarà més o menys anys depenent de si canviem la nostra actitud i pensem més en els nostres deures i menys en els nostres drets”. Acceptar la reforma laboral, imagino, ha de formar part d’aquest esforç.

Mercadona ha sabut treure com cap altre supermercat partit de la crisi. Des de 2008, els seus guanys han augmentat un 58%, consolidant-se com el número u de la gran distribució alimentària. El 2012, les seves vendes anuals van ser de 19 mil milions d’euros, més del doble que el seu seguidor directe Carrefour. I la seva quota de mercat: 21%, pràcticament la mateixa que sumen junts Carrefour, Dia i Eroski, segons dades de Kantar Worldpanel. La seva “recepta màgica”? Segons l’empresa: sempre preus baixos, comerç de proximitat, etc. No obstant això, hi ha una part de la “recepta” que sol “oblidar”.

Juan Roig compareixia, aquesta mateixa setmana, a l’Audiència Nacional pels ‘papers’ de Bárcenas , la “presumpta” comptabilitat B del Partit Popular (PP). Uns ‘papers’ que assenyalen al magnat dels supermercats i apunten a suposades donacions de Mercadona al PP per valor de 240 mil euros. Juan Roig, davant el jutge Pablo Ruz, ho va negar tot. Encara que, va admetre donatius a la Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), de l’expresident José María Aznar, per un valor total de cent mil euros el 2005 i 2012, i una altra de quantitat similar a la la fundació Dones per Àfrica, de l’exvicepresidenta del Govern pel PSOE María Teresa Fernández de la Vega. Així , tots contents. Juan Roig va declarar, també, haver-se reunit “cinc o sis vegades” amb el president del Govern Mariano Rajoy. No en va, segons una enquesta d’Ipsos, 2013, es tracta del tercer empresari més influent, darrere d’Emilio Botín i Amancio Ortega.

Model alemany

Mercadona ha fet sempre gala de contractes estables, salaris per sobre de la mitjana del sector, formació i aposta per la conciliació entre la vida familiar i laboral. No obstant això, el mateix The Wall Street Journal lloava el “model alemany ” de l’empresa i el considerava la clau del seu èxit: condicions de treball flexibles i salaris lligats a la productivitat. El que no sembla el més adequat per conciliar la vida personal amb la feina ni el millor per a una remuneració estable. De fet, el mateix Juan Roig, com a president de l’Institut de l’Empresa Familiar, que agrupa un centenar d’empreses líders en el seu sector, ha exigit reiteradament la “necessària” flexibilització del mercat laboral, la reducció del cost de l’acomiadament, el retard de l’edat de jubilació als 67 anys, el trasllat dels festius entre setmana als dilluns per tal d’evitar “els ponts” i la desvinculació de la pujada salarial a l’augment de l’IPC . Tot clar, pensant en els treballadors.

Les denúncies a Mercadona per abusos laborals són múltiples i vénen de lluny: acomiadaments improcedents, política antisindical, pressió extrema sobre la plantilla, dificultats per obtenir la baixa, assetjament. El 2006, va començar un llarg conflicte al Centre Logístic de Sant Sadurní d’Anoia, encarregat del proveïment dels supermercats de Catalunya, Aragó i Castelló, quan diversos mossos de magatzem van començar un procés d’autoorganització davant de les embestides de l’empresa amb el suport del sindicat CNT. La resposta de Mercadona no es va fer esperar: tres treballadors al carrer. Això va desencadenar una llarga vaga de març a setembre de 2006. Molts altres són els casos que es podrien explicar. Només n’afegirem un més: el de Francisco Enríquez, set anys en un Mercadona a Màlaga, acomiadat l’octubre de 2013 després de ser elegit delegat sindical de CGT. Sovint, la realitat desmenteix el màrqueting .

Adéu fruiters

La desaparició del petit comerç és un altre dels “danys col·laterals” de la proliferació dels supermercats. Encara que des de Mercadona afirmen que allà on s’instal·la un dels seus establiments es desenvolupen diverses botigues al seu voltant. No obstant això, jo diria que s’instal·len molt al seu pesar. I no es tracta de qualsevol botiga sinó de fruiteries que aprofiten l’insípid i envasat producte fresc que ven Mercadona per oferir una alternativa als clients de la cadena. El mateix Juan Roig ho deixava clar en afirmar que al voltant de cada Mercadona “no hi ha cap colmado però hi ha vuit fruiteries”. I afegia: “Sense anar a Harvard sinó a ‘Harvacete’, els fruiters són més llestos que nosaltres” . Quin és el seu objectiu ara? Ni colmados ni fruiteries als voltants de Mercadona. L’empresa va llançar, a finals de 2013, una nova estratègia per vendre directament productes frescos.

Camperols, ramaders i proveïdors tampoc estan molt satisfets amb Mercadona. Sindicats agraris com COAG han denunciat diverses vegades com el procés de concentració dels supermercats en poques mans afavoreix el seu enriquiment a costa de la reducció d’ingressos dels agricultors i ramaders. Al juny de 2013, camperols canaris concentrats a les portes d’un Mercadona a Las Palmas de Gran Canària van regalar vuit tones de patates per denunciar els preus de misèria que els pagava el supermercat, per sota de la despesa de producció. Segons COAG Canàries, les grans cadenes de distribució entren en “guerres de preus” per guanyar quota de mercat i això “ho paguen els que estan al principi de la cadena”.

No es tracta d’un cas puntual. Les Unións Agrarias i l’Associació Sectorial de Criadors Avícoles de Galícia van denunciar, l’agost de 2013, davant del Consello Galego da Competencia com set supermercats venien el pollastre per sota del cost de producció i pràcticament al mateix preu. La Unións Agrarias acusava directament a Mercadona de “liderar” el pacte de preus: “Si Mercadona varia 10 cèntims el preu, les altres superfícies no trigaran a fer-ho”. El que posa en una situació “molt difícil”, afegien, a les gairebé 800 granges existents a Galícia. Juan Roig diu que Mercadona vol “dignificar la feina de l’agricultor, pescador i ramader del nostre país” i defensa que “ramaders i agricultors han de guanyar diners”. Les paraules, però, es queden en paper mullat .

Aliments quilomètrics

Els aliments a Mercadona , d’on vénen? Un informe d’Amics de la Terra assenyala que si els aliments que comprem portessin un comptador, la mitjana de quilòmetres recorreguts abans d’arribar al nostre plat seria de 5.000. Mercadona, la cadena de supermercats, no ha de ser una excepció. El sindicat COAG va denunciar, el març de 2009, l’acord entre Mercadona i l’empresa portuguesa Sovena, el principal accionista de la qual és un dels gendres de Juan Roig, per plantar oliveres i produir oli d’oliva a Portugal i al nord del Magrib, deslocalitzant la producció.

I és que ni la famosa orxata valenciana sembla ser ja de València. La Unió de Llauradors va destapar, l’abril de 2013, que l’ orxata comercialitzada a Mercadona no portava el distintiu de Denominació d’Origen amb la qual cosa, molt probablement, la xufa original venia d’Àfrica, amb la consegüent explotació laboral dels seus productors i l’impacte mediambiental d’aquests aliments “viatgers” . Mercadona ho va negar, però no va passar a etiquetar els seus productes amb aquesta denominació, com sí ho fan d’altres supermercats, per tant l’origen de la xufa és desconegut. Així mateix, s’han detectat, també, a Mercadona taronges etiquetades com valencianes però amb origen a Argentina, carabasses de Panamà, peix congelat africà o d’Amèrica del Sud , i d’altres productes amb molts quilòmetres a l’esquena.

Mercadona inverteix milers d’euros en cuidar la seva imatge. ” Supermercats de confiança” , ens diu . Segur?

*Article d’Esther Vivas publicat a Públicoes, 05/02/2014. Traduït al català pel Jornal.cat.

Carro de combate

Us recomanem que feu un cop d’ull a aquest blog. Ens ha semblat fantàstic, inspirador, documentat,… http://www.carrodecombate.com/ @Carrocombate

CRISI?? COOPERATIVISME! 7 alternatives que ens transformen.

Les “portes obertes a l’esperança” de les que parla l’Arcadi Oliveres seran dissabte 30 de novembre a Cappont (Plaça Sant Joan de Mata, 11.30 h):
CRISI?? COOPERATIVISME!
7 alternatives que ens transformen.

Construim un nou sistema des de baix

Matí per les alternatives que construeixen una economia més justa i solidària ara i avui. Amb:

-Fiare, cooperativa de crèdit, banca ètica.

– Coop57, cooperativa de serveis financers, banca ètica.

– Som Energia, cooperativa d’energia verda.

– L’Olivera, cooperativa de Vallbona de les Monges, dedicada a la inserció de gent amb disminució psíquica. Produeix i ven vi i oli.

– Sostre Cívic, associació que promou cooperatives d’habitatge.

– Banc del Temps de la Bordeta.

– Lo Fato, cooperativa de consum ecològic de Lleida.

Volem compartir amb tu la convicció que només sortirem del pou de la crisi, la misèria i l’atur amb alternatives transformadores. Posem l’economia al servei de les persones! http://ow.ly/i/3Q3mT

JORNADES – Sobirania Alimentària a la Universitat: somni o realitat? 15-16 de novembre a la UAB http://ow.ly/qxpNl

Per segon any consecutiu, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) organitza la Fira d’Economia Solidària, que tindrà lloc a Barcelona, al recinte de la Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), el 26 i 27 d’octubre de 2013. La Directa i la XES han editat vuit pàgines d’un suplement que et pots descarregar aquí. Es tracta d’una eina amb informació pràctica sobre el funcionament de la trobada, les activitats que s’hi duran a terme i les entitats que hi participaran.

Després de l’èxit de la primera fira, des de la XES consideren que és el moment de consolidar-la i “demostrar que es poden resoldre la major part de les necessitats de la vida sense sortir de l’economia solidària”. Durant dos dies, les persones i entitats relacionades amb l’economia solidària es trobaran per intercanviar les seves experiències, fomentar la intercooperació i donar a conèixer el sector a la societat.

Què s’entén per economia solidària?
L’economia social i solidària, la conformen multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum, inversió, gestió de recursos i assignació d’excedents que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses i institucions que ho fan sota criteris capitalistes. Adopten la forma de cooperatives i altres empreses propietat dels productors o dels consumidors i usuaris; d’associacions dedicades al camp social, a les finances ètiques o al consum responsable; de xarxes d’intercanvi; d’horts comunitaris; de sistemes de gestió comunal; de pressupostos públics participatius; d’associacions de desenvolupament local; de treball cooperatiu per Internet; etc. En definitiva, es tracta de pràctiques que compleixen tres requisits: propietat col·lectiva, gestió democràtica i responsabilitat social. En un context de pèrdua de credibilitat de l’economia capitalista i especulativa, la Fira esdevé un instrument de primer ordre per visibilitzar totes aquestes pràctiques transformadores que, amb la seva varietat, estan arrelades des de fa temps arreu de Catalunya. Fer que s’articulin millor entre elles –tot caminant cap a la creació d’un mercat social de més abast, amb la introducció d’una moneda no especulativa (l’ecosol)– i que augmentin la seva incidència en el territori és l’objectiu a mitjà termini. La fira és, per tant, un aparador de tota una sèrie d’alternatives i propostes per començar a deixar enrere una economia dominant “que no és capaç de satisfer les necessitats bàsiques de la població ni de redistribuir els recursos de manera racional”.

Què puc trobar a la fira?
La fira està dividida en una desena d’àmbits temàtics que responen a les necessitats econòmiques bàsiques (habitatge, roba, alimentació, cultura, finançament, etc.). Les 167 entitats inscrites en aquesta edició es trobaran repartides per aquests eixos a la nau central del recinte de la Fabra i Coats i una sala annexa (espai del qual no es disposava l’any passat). A banda d’aquesta mostra d’organitzacions d’economia social catalana, hi haurà moltes altres activitats: tallers, exposicions i audiovisuals, presentacions d’experiències alternatives de treball, consum i estalvi, taules rodones i concerts, sense oblidar les activitats lúdiques i educatives per a infants.
Per tot plegat, hi ha un munt de raons per apropar-se a la fira i conèixer el ric i variat mosaic que conforma l’economia solidària a Catalunya. Si estàs interessada en temes com la banca ètica, el consum responsable, el cooperativisme i la cultura crítica o, senzillament, l’actual manera de gestionar els recursos econòmics et genera molts dubtes, aquí hi trobaràs respostes i experiències inspiradores.

Descarrega’t el PDF del suplement de la Segona Fira d’Economia Solidària de Catalunya

Notícia publicada a La Directa

Som lo que Sembrem presentarà en una assemblea el 6 d’octubre la proposta de ‘Multireferèndum 2014’ que llancem per a les pròximes eleccions europees. Us animem a formar part d’aquesta acció incipient però ambiciosa i amb visió de futur.

Ens cal tota la força, tot l’enginy i tota la creativitat popular per cultivar multireferèndum. 

En què consisteix el Multireferèndum?

L’any 2009, el Parlament de Catalunya rebutjava la ILP sobre la prohibició dels cultius i aliments transgènics, amb l’esmena a la totalitat dels grups del PSC (al govern), PP i CiU. La Plataforma ‘Som lo que Sembrem’ havíem recollit 105.000 signatures i teníem el suport de prop de 100 entitats, 60 municipis i 4 comarques.

Des de llavors fins ara, hem seguit treballant sobre l’espontània consigna d’aquells dies: ‘Salut, Democràcia i Bons Aliments’. Ho hem fet com a associació i des de molts projectes personals i col·lectius, eminentment locals i sovint pol·linitzats per aquell procés. Això és el que ens sosté, el que ens empeny i el que no deixarem de fer.

Abans i després de la nostra, altres ILP han estat avortades o desvirtuades tot i haver acreditat àmpliament els suports necessaris per la seva tramitació. Amb elles, compartim la més fèrtil humiliació.

Sabent les limitacions d’aquest mecanisme per anar més enllà de les majories parlamentàries i els seus lobbies, incapaç de donar sortida al dinamisme del país i a les matèries marginades per les campanyes electorals; sabuda l’escassa capacitat d’acció que s’atorga al grup promotor i legalment negada la possibilitat de sotmetre aquestes iniciatives a votacions populars vinculants:

>>> volem superar les barreres que posa el sistema representatiu a la vida política, especialment, a les decisions directes sobre allò que ens és comú

>>> ens disposem a habilitar vies de caràcter horitzontal, descentralitzat i permanent que permetin l’ampliació de la democràcia cap a una democràcia més real i directa

>>> llancen aquesta PROPOSTA inicial, de caràcter concret, pràctic, finit i recombinant, als grups promotors d’ILP rebutjades i les plataformes de suport, als promotors d’ILP actualment en curs, i  a tots els moviments  i grups afins del país amb els quals sigui possible col·laborar per enfortir la següent iniciativa:

a) Convocar i autoorganitzar un referèndum múltiple que permeti el posicionament de la societat catalana en relació a les ILP blocades per les institucions parlamentàries en els últims temps; també contemplem la possibilitat que altres qüestions d’actualitat, vehiculades per entitats materialment implicades en la problemàtica, hi siguin incloses

b) Cultivar un dispositiu tècnic per aquest procés, capaç d’ampliar al màxim les possibilitats de participació en el mateix. Acabada aquesta primera experiència, es pot posar a disposició pública, sense patent, perquè pugui ser reproduït lliurement per aquelles iniciatives de caràcter local o nacional interessades a promoure processos populars de posicionament polític, fins a fer-los massius i habituals 

c) Culminar aquest primer multireferèndum durant les pròximes eleccions europees del 2014 amb el següent calendari provisional:

Juliol-Agost -Setembre 2013: contacte amb els grups impulsors inicials (sembra)

Octubre 2013: assemblea conjunta (multitransplant)

Tardor 2013: habilitació del dispositiu (brostada)

Hivern i primavera 2014: campanya (floració)

Finals de Maig 2014: referèndum (fructificació) i (collita) dels resultats

ASSEMBLEA DE PRESENTACIÓ MULTIREFERÈNDUM 2014

6 d’octubre de 2013 (10h)

Balaguer, Pavelló Firal, Sala 2

En el marc de la Fira d’Alimentació i Salut

Confirmeu l’assistència a info@somloquesembrem.org

Des de fa uns mesos l’associació de consum ecològic està ubicada en una nova seu: el local de la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida. Lo Fato pretén el canvi social a través d’un consum responsable, reflexiu i actiu, i volem celebrar les sinèrgies amb la Coordi amb una festeta inaugural aquest divendres 28.

 

Lo Fato som més de 30 famílies que hem decidit no consumir de forma convencional. Volem uns productes ecològics, de qualitat, de la terra i que hagin estat produïts en unes condicions justes i dignes per als productors i per a la terra que els ha donat vida. Des de fa uns mesos Lo Fato comparteix espai amb la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida (c/Dr Combelles 11).

Si esteu interessats/des en el projecte, us esperem els dies d’obertura (generalment els dimarts) de 19 a 21h per informar-vos o bé al mail a.c.e.lofato@gmail.com

També podeu conèixer millor el projecte venint a la festeta que fem divendres 28 de juny a partir de les 20h a la terrasseta de la Coordi.

Per saber-ne més, consulteu el Blog de Lo Fato, amb apartats tan sucosos com el de receptes. També hi trobareu els productors/es que ens nodreixen de bons aliments cada setmana.

El funcionament de Lo Fato, explicat en vídeo

Com a homenatge pòstum al nostre anterior local, aquest vídeo del programa ‘Pagesia’ que explica el funcionament de Lo Fato des del productor al consumidor.

http://issuu.com/coordinadora-ongd-lleida/docs/of_0005_capa_1

Esther Vivas
Què mengem? D’on ve, com s’ha elaborat i quin preu paguem per allò que comprem? Són preguntes que cada volta es formulen més consumidors. En un món globalitzat, on la distància entre llaurador i consumidor s’ha allargat fins a tal punt en què tots dos pràcticament no tenen cap incidència en la cadena agroalimentària, saber què ens posem a la boca importa de nou, i molt.
Així ho posen de manifest les experiències de grups i cooperatives de consum agroecològic que en els últims anys han proliferat arreu de tot l’Estat espanyol. Es tracta de tornar la capacitat de decidir sobre la producció, la distribució i el consum d’aliments als principals actors que participen en el procés, els llauradors i els consumidors. El que en altres paraules es diu: la sobirania alimentària. Que vol dir, com la mateixa paraula indica, ser sobirà, tenir la capacitat de decidir, pel que fa a la nostra alimentació (Desmarais, 2007).
Una cosa que pot semblar molt senzill, però que en realitat no ho és. Ja que hui el sistema agrícola i alimentari està monopolitzat per un grapat d’empreses de la indústria agroalimentària i de la distribució que imposen els seus interessos particulars, de fer negoci amb el menjar, als drets camperols i a les necessitats alimentàries de les persones. Només així s’explica tant menjar i tanta gent sense menjar. La producció d’aliments des dels anys 60 fins a l’actualitat s’ha multiplicat per tres, mentre que la població mundial, des de llavors, només s’ha duplicat (GRAIN, 2008), però, tot i així, quasi 900 milions de persones, segons la FAO, passen fam. Està clar que alguna cosa no funciona.

Algunes característiques

Els grups i les cooperatives de consum plantegen un model d’agricultura i alimentació antagònic al dominant. El seu objectiu: escurçar la distància entre producció i consum, eliminar intermediaris i establir unes relacions de confiança i solidaritat entre tots dos extrems de la cadena, entre el camp i la ciutat, donar suport a una agricultura camperola i de proximitat que té cura de la nostra terra i que defensa un món rural viu amb el propòsit de poder viure dignament del camp, i promoure una agricultura ecològica i de temporada, que respecte i tinga en compte els cicles de la terra. Així mateix, en les ciutats, estes experiències permeten enfortir el teixit local, generar coneixement mutu i promoure iniciatives basades en l’autogestió i l’autoorganització.
De fet, la major part dels grups de consum es troben en els nuclis urbans, on la distància i la dificultat per contactar directament amb els productors és més gran, i, d’eixa manera, persones d’un barri o una localitat s’ajunten per dur a terme “un altre consum”. Hi ha, així mateix, diversos models: aquells en què el productor serveix setmanalment una cistella, tancada, amb fruites i verdures o aquells en què el consumidor pot triar quins aliments de temporada vol consumir d’una llista de productes que ofereix el camperol o camperols amb qui treballa. També, a nivell legal, trobem majoritàriament grups donats d’alta com a associació i uns pocs, d’experiències més consolidades i amb llarga trajectòria, amb format de societat cooperativa (Vives, 2010).

Un poc d’història

Els primers grups van sorgir, a l’Estat espanyol, a finals dels anys 80 i principis dels 90, majoritàriament, a Andalusia i Catalunya, encara que també trobem alguns a Euskal Herria i al País Valencià, entre altres. Una segona onada es va produir en els anys 2000, quan aquestes van experimentar un creixement molt important allà on ja existien i van aparèixer per primera vegada on no tenien presència. A dia d’avui, aquestes iniciatives s’han consolidat i multiplicat de manera molt significativa, en un procés difícil de quantificar a causa del seu propi caràcter.
L’auge d’eixes experiències respon, des del meu punt de vista, a dues qüestions centrals. D’una banda, a una creixent preocupació social sobre què mengem, davant la proliferació d’escàndols alimentaris, d’uns anys, com les vaques boges, els pollastres amb dioxines, la grip porcina, l’e-coli, etc. Menjar, i menjar bé, importa de nou. I, d’altra banda, a la necessitat de molts activistes socials de buscar alternatives a la quotidianitat, més enllà de mobilitzar-se contra la globalització neoliberal i els seus artífexs. D’ací, que just després de l’emergència del moviment antiglobalització i antiguerra, a principis dels anys 2000, una part significativa de les persones que van participar activament en eixos espais impulsassen o entrassen a formar part de grups de consum agroecològic, xarxes d’intercanvi, mitjans de comunicació alternatius, etc.

Menjar bé versus canvi polític

D’eixa manera, observem dues sensibilitats que integren sovint eixes experiències. Una que aposta, en termes generals, per “menjar bé”, donant un major pes a qüestions relacionades amb la salut i una altra que, tot i tenir en compte aquests elements, emfatitza més el caràcter transformador i polític d’estes iniciatives. Aquest és el repte dels grups i les cooperatives de consum, reivindicar una alimentació sana i saludable per a tothom. El que implica no perdre de vista la perspectiva política de canvi.
Si volem una agricultura sense pesticides ni transgènics cal començar per exigir la prohibició dels cultius transgènics a l’Estat espanyol, porta d’entrada, i paradís, dels Organismes Genèticament Modificats a tot Europa. Si volem una agricultura de proximitat, que no contamine el medi ambient, amb aliments que recorren milers de quilòmetres de distància (Amics de la Terra, 2012), és imprescindible una reforma agrària i un banc públic de terres, que en comptes d’especular amb el territori el faça accessible als que volen viure de treballar la terra. En definitiva, o canviem radicalment aquest sistema o “menjar bé” es convertirà en un privilegi només accessible per als qui s’ho puguen permetre.
Els grups de consum són només un primer pas per avançar cap a “una altra agricultura i una altra alimentació”, però han d’anar més enllà i qüestionar el sistema polític i econòmic que sustenta l’actual model agroalimentari. El menjar, com l’habitatge, la sanitat, l’educació, etc. no es ven, es defensa.

Referències bibliogràfiques
-Amigos de la Tierra (2012) Alimentos kilométricos en: http://issuu.com/amigos_de_la_tierra_esp/docs/informe_alimentoskm
-Desmarais, A. (2007) La Vía Campesina. La globalización y el poder del campesinado. Madrid. Editorial Popular.
-GRAIN (2008) El negocio de matar de hambre en: http://www.grain.org/articles/?id=40
-Vivas, E. (2010) “Consumo agroecológico, una opción políticas” en Viento Sur, nº 108, pp. 54-63.

*Article publicat inicialment a la revista ‘Ae Agricultura y Ganadería Ecológica’ de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica, nún. 11, primavera 2013. I traduït al català per Per L’Horta.
Esther Vivas@esthervivas |facebook.com/esthervivas| www.esthervivas.com