Feeds:
Entrades
Comentaris

Quan? El cap de setmana 8 i 9 de juny

On? A Olesa de Montserrat

Menú Agroecològic:

D’aperitiu… Dissabte al matí

Fira de productorXs, Bancs de Llavors i Col.lectius Agroecològics amb música en directe a carrec de Les Susanes i Taula Rodona Agroecologia 2.0.

D’entrants…per la tarda

Taller de Relacions entre ProductorXs i Cooperatives de Consum o bé Taller sobre el Creixement de l’Agroecologia a Catalunya

De segon…per la nit

Documental “La voz del viento”, Concerts i Festa Olesana

I de postres……Diumenge al matí

Festa Major de l’Agroecologia i Espai Obert per seguir coent projectes, xarxes, idees, somnis…

Això no m’ho perdo!! Doncs apunta’t ara mateix a larepera@pangea.org

Tant si et quedes a dormir i amb una esterilla ja fas, com si véns amb canalla i necessites un espai acollidor per fer nones, com si només véns a passar el dia, com si tens diners per pagar la inscripció, com si vas apurat i no tens ni un euro…trobaràs la teva casella, perquè Agrecologia Som totXs!!

Una abraçada de les Reperes Motivades1

http://repera.wordpress.com/

La Repera

El dia 30 d’abril l’ADV ecològica de Ponent organitzem un taller de “com fer sabó potàssic, decocció de cua de cavall i puri d’ortiga” dins de la Setmana bio. El Taller consistirà en fer aquests productes, donar les explicacions de com utilitzar-los i per a què i com utilitzar-los en els nostres cultius. Finalment es realitzarà una visita a la finca de fruiters ecològica del Josep Maria COll, que és on es realitza el taller.
 
Programa:
10h a 12h Realització dels productes i explicació de les seves utilitats
12 a 13h visita guiada a la finca de fruiters ecològica
Lloc: Finca Torre Forns de Josep Maria Coll a Torres de Sanui (Lleida)
 
Preu: 10€/persona
Obert a tothom. Feu-ne difusió a qui cregueu.
Cal inscripció pèvia enviant un correu a: adv_ecologica@yahoo.es

Esther Vivas

Any rere any la població camperola al món ha anat disminuint. L’èxode rural s’ha convertit en una realitat palpable en el transcurs del segle XX. Un fet que ha desembocat en un canvi radical del paisatge i de l’agricultura pagesa i tradicional. L’any 2007, i per primera vegada en la història de la humanitat, la major part de la població mundial vivia ja en ciutats.

L’Estat espanyol no n’ha estat una excepció. I l’agricultura ha passat de ser una de les principals activitats econòmiques a una pràctica gairebé residual. Si als anys 70 encara el 25% de la població activa treballava en el sector agrícola, avui aquesta xifra s’ha reduït fins al 4%, i ha significat una pèrdua de més de dos milions i mig de llocs de treball. Les explotacions pageses segueixen desapareixent a gran velocitat. Entre els anys 1999 i 2009, van disminuir en un 23%, segons el Cens Agrari de l’INE 2009. Aviat haurem de penjar en els nostres camps el cartell de “Tancat per defunció”.

La renda agrària, també, continua en caiguda lliure. I el 2012 va retrocedir fins a nivells de vint anys enrere, segons el sindicat agrari COAG, amb el consegüent empobriment de la pagesia. Pobresa i món rural van de la mà. A Europa, una tercera part dels pobres es concentren en l’àmbit rural. I la pobresa afecta, en particular, a les dones. L’envelliment de la població, la manca d’oportunitats pels joves, l’emigració, els baixos ingressos en l’agricultura, les males infraestructures són símptomes clars de la pobresa al camp, com assenyala l’informe Poverty and Social Exclusion in Rural Areas [Pobresa i Exclusió Social a les Àrees Rurals] de la Unió Europea el 2008.

Els pagesos desapareixen però les nostres necessitats alimentàries segueixen allà. Aleshores, qui ens dóna de menjar? Qui produeix i distribueix el menjar? Unes poques empreses de l’agroindústria i de la distribució són les que controlen actualment tota la cadena alimentària, d’origen a fi. Multinacionals que busquen fer diners, i molt,s amb els aliments. Dupont, Syngenta, Monsanto, Kraft, Nestlé, Procter&Gamble, Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés, Mercadona són tan sols algunes. I així ens va.

Aquests dies es celebra la Setmana de Lluita Pagesa per exigir unes altres polítiques agrícoles i alimentàries. Un tema clau: la lluita contra els transgènics. L’Estat espanyol, i en particular Catalunya i Aragó, és la porta d’entrada dels OGM (Organismes Genèticament Modificats) a Europa, el seu paradís. Varietats prohibides en d’altres països, com França, Grècia, Àustria, Alemanya…, aquí es conreen. I un altre front de batalla: la sobirania alimentària, que consisteix en retornar la capacitat de decidir sobre allò que es produeix i es menja a pagesos i consumidors. Ser sobirans, poder decidir. Paraules proscrites en els temps que corren.

La Via Camperola, el moviment internacional més important d’agricultors del Nord i del Sud, els més afectats per l’avanç de la globalització neoliberal, sense terra, petits productors, dones pageses…, porten reivindicant aquesta demanda des de mitjans dels anys 90. El seu leitmotiv: Pagesos del món, uniu-vos. Necessitem d’ells.

* Article publicat a Público, 19/04/2013.
Esther Vivas@esthervivas |facebook.com/esthervivas| www.esthervivas.com

Des d’ara Lo Fato comparteix espai amb la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida (c/Dr Combelles 11, Lleida). Si esteu interessats/des en el projecte, us esperem els dimarts de 19 a 21h per informar-vos o bé al mail a.c.e.lofato@gmail.com

Lo Fato a la coordi

Ajuda’ns a desenvolupar eines virtuals per transformar el model de consum!

Volem inspirar-nos, visibilitzar, enxarxar-nos, donar respostes i, en definitiva, facilitar canvis tant personals com col·lectius en el model de consum, i volem fer-ho a través d’allò que millor sabem fer: posar a disposició de la gent informació i recursos pràctics.

Més de 2.000 iniciatives transformadores mapejades a nivell estatal; guies pràctiques de consum conscient per a diferents àmbits de la vida quotidiana; materials i recursos de sensibilització; espais de reflexió col·lectiva sobre el canvi social… Tot això es podrà trobar en el nou espai participatiu i de consulta en línia de la web d’Opcions.

Des del CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum), a través de la revista Opcions (www.opcions.org/revista), portem més d’11 anys investigant i fent xarxa per posar a disposició de tothom recursos pràctics per tal d’anar afavorint canvis en la manera en què consumim i satisfem necessitats, per avançar cap a maneres de viure més sostenibles i justes.

Fins ara el nostre principal mitjà per fer-ho ha estat la publicació de la revista en paper, i ara volem anar més enllà per fer arribar més lluny el nostre missatge, i per això oferirem informació i eines pràctiques i dinàmiques a través del món virtual.

Més info aquí

Sabem què mengem?

Si abans ens venien gat per llebre, avui ens venen cavall per vaca. Saber què mengem s’ha convertit en quelcom cada dia més difícil. El recent escàndol alimentari després de detectar carn de cavall on hauria d’haver carn de vaca ho posa clarament de manifest. Canelons La Cocinera, hamburgueses d’Eroski, ravioli i tortellini de carn Buitoni, mandonguilles d’Ikea són alguns dels productes que han estat retirats del mercat. Està clar que no tenim ni idea de què ens posem a la boca.
Irlanda i Gran Bretanya van ser els primers que van trobar, el passat mes de gener, ADN de cavall en hamburgueses etiquetades, teòricament, com a carn de vaca. Supermercats com Tesco, Lidl i Aldi, i fins i tot el rei de l’hamburguesa Burguer King, es van veure obligats a retirar aquests productes dels seus establiments. Mentrestant, aquí, el Govern negava l’existència de cap cas. Setmanes més tard, però, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) trobava carn de cavall en hamburgueses d’Eroski i Ahorramás.
La globalització alimentària, la deslocalització de l’agricultura i els aliments viatgers tenen aquestes coses. Tard o d’hora les conseqüències d’aquests escàndols arriben, també, aquí. El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha hagut de reconèixer, finalment, l’existència de carn d’equí en productes que es venien com a vedella. I multinacionals com Nestlé, entre d’altres, han procedit a la retirada dels aliments afectats.
Tot i que la substitució d’una carn per l’altra no és perjudicial per a la nostra salut, sí que aquest cas ha tornat a encendre les llums d’alarma sobre què mengem i qui mou els fils del sistema alimentari. Un cop més, queda demostrat com els interessos econòmics d’un grapat d’empreses de l’agroindústria s’avantposen a les necessitats alimentàries de les persones. D’aquesta manera, si produir carn de cavall és més barat, carn de cavall és el que toca al plat.
A banda, descobrir on va començar aquest frau es converteix en missió impossible en una cadena agroalimentària en què els aliments recorren una mitjana de cinc mil quilòmetres, segons un informe d’Amics de la Terra, abans d’arribar al nostre plat. Una hamburguesa pot estar feta per carn de deu mil vaques i passar per cinc països diferents abans d’arribar al supermercat. Per on ha entrat el cavall? No hi ha manera de saber ho. Irlanda inicialment va acusar a l’Estat espanyol, després va apuntar a Polònia. Quan el cas va esclatar a França, la culpable era una fàbrica a Luxemburg que, al seu torn, va assenyalar que la carn provenia de Romania, qui a la vegada, va dir que la mercaderia li arribava d’Holanda i Xipre.
La història es repeteix. I cada vegada que es dóna un nou escàndol assistim al mateix degoteig d’acusacions creuades, alarma social, impossibilitat de saber el seu origen així com tones de menjar a les escombraries. Va passar amb la E.coli i els cogombres i molt abans amb els pollastres amb dioxines, les vaques boges, la pesta porcina i un llarg etc. I tornarà a passar. Es tracta de l’altra cara d’un sistema alimentari que ens venen com el millor dels possibles però que en realitat no funciona i que és incapaç d’alimentar-nos d’una manera sana i saludable, ser transparent i acabar amb la fam al món.
Uns escàndols alimentaris que són resultat d’un model deslocalitzat, quilomètric, petrodependent, sense pagesos, intensiu, addicte als pesticides… que, bàsicament, busca fer negoci amb una cosa tan imprescindible com el menjar. Fins i tot la grip porcina i la grip aviària es van originar en granges de cria intensiva i a gran escala, on aquests animals s’amunteguen, suporten un tracte abusiu i cruel, són criats amb altes dosis d’antibiòtics i tractats com a mercaderies.
Avui la cadena alimentària, que situa en un extrem al pagès/productor i en l’altre al consumidor, s’ha allargat fins a tal punt que cap d’ells pot incidir en la mateixa. La nostra alimentació està en mans d’empreses que monopolitzen cada un dels trams de la producció, la transformació i la distribució dels aliments, de les llavors al supermercat, i imposen les seves regles del joc. I si el nostre dret a alimentar-nos està en mans d’empreses com Cargill, Dupont, Syngenta, Monsanto, Kraft, Nestlé, Procter&Gamble, Mercadona, Alcampo, El Corte Inglés, Carrefour… està clar que aquest dret, com demostra la realitat, no està garantit.
Només tenim una alternativa: reapropiar-nos de les polítiques agrícoles i alimentàries. Acabar amb la dictadura dels mercats, també, en les coses del menjar. Exigir el que ens neguen tan sovint com a persones i com a poble: el dret a decidir, la sobirania, en aquest cas la sobirania alimentària. I tornar a tenir en les nostres mans les regnes de la nostra agricultura i alimentació.
*Article publicat a Público, 01/03/2013.
+info: www.esthervivas.com


Esther Vivas@esthervivas |facebook.com/esthervivas| www.esthervivas.com

repera

Documental Food Inc.

Més info a http://www.laralombarte.com/porque-cuesta-menos-una-hamburguesa-de-un-fast-food-que-una-pieza-de-brocoli/