Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘lleida’

Xerrada a Lo Fato

Xerrada a Lo Fato

Moltes gràcies a tothom qui va venir a la xerrada de la setmana passada. Vam presentar ‪#‎LoFato‬,  vam veure que el projecte genera interés de molta gent i vam escoltar una interessant xerrada d’en Josep Pàmies sobre aliments i salut. Li agraïm molt especialment la seua participació. Seguim! Ja sabeu que som cada dimarts, de les 19 a les 21h a Lo Fato (Doctor Combelles 11, Lleida)

Xerrada a Lo Fato

Xerrada a Lo Fato

 

Read Full Post »

Si n’estàs farta o fart de l’estafa en la factura elèctrica i vols ser part del canvi cap a un nou model energètic, aquí tens el taller “Com estalviar en la factura de la llum” fet per la Cooperativa Som Energia. L’activitat està organitzada per la Cooperativa Som Energia, l’Associació de consum Ecològic Lo Fato i la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida.

Xerrada Som Energia Lleida COM ESTALVIAR EN EL REBUT DE LA LLUM Part 1 from Coordinadora Ongd Lleida on Vimeo.

Xerrada Som Energia Lleida COM ESTALVIAR EN EL REBUT DE LA LLUM Part 2 from Coordinadora Ongd Lleida on Vimeo.

Xerrada Som Energia Lleida COM ESTALVIAR EN EL REBUT DE LA LLUM Part 3 from Coordinadora Ongd Lleida on Vimeo.

 

Xerrada Som Energia Lleida COM ESTALVIAR EN EL REBUT DE LA LLUM Part 4 from Coordinadora Ongd Lleida on Vimeo.

Read Full Post »

Des de fa un parell de mesos, a Lleida hi ha un projecte que ràpidament ha anat prenent forma i ja supera la cinquantena de persones inscrites. Una idea que pensem pot ser de gran utilitat a la nostra ciutat i que amb la força i entusiasme dels voluntaris que estan coordinant-lo, es consolidarà: el Banc del temps de Lleida

El Banc de Temps de Lleida està format per un grup de persones disposades a ajudar-se mútuament mitjançant l’intercanvi d’habilitats, talents i experiències. Les persones inscrites en el Banc de Temps ofereixen serveis i poden demanar aquells que necessitin per cobrir les seves necessitats. Actualment, hi ha una cinquantena persones associades i que ja estan intercanviant diversos serveis.

En un banc de temps els socis intercanvien serveis a canvi de temps. La unitat d’intercanvi no és el diner, sinó una unitat de temps, normalment l’hora. Qui ha guanyat una hora, per exemple ajudant una veïna que no llegeix bé el català a llegir uns textos legals, després la pot canviar per un altre dels serveis que ofereix el banc: un massatge, ajuda per arreglar un moble trencat, o una hora de conversa amb un parlant de la llengua que estudia.

De serveis com aquests en fem cada dia. Però moltes vegades, en una ciutat en la qual els veïns cada cop es coneixen menys, no sabem a qui demanar-los. I fins i tot, algunes vegades, encara que ho sapiguem, ens fa vergonya. A més, en un banc del temps els intercanvis no han de ser amb la mateixa persona, A fa un servei a B i B amb l’hora que guanya demana un servei a C.

Al nostre barri, a la nostra ciutat, hi ha molta gent amb moltes capacitats que, per culpa d’aquesta incomunicació, no es fan servir. Per exemple, algú podria desitjar aprendre a cosir, i una anciana potser necessita algú que li porti la compra a casa. Si aquesta anciana fa una classe costura, guanya un temps que després donarà a qui li porti la compra a casa. Com que la unitat bàsica és l’hora, el que s’intercanvia és el temps dedicat, independentment del servei que s’ofereixi.

Per què, un banc de temps?

La vida urbana fomenta l’individualisme. El sistema econòmic actual, basat en la competència entre persones, també l’afavoreix. Aquest individualisme, encara que hagi estat útil en la consecució de les llibertats individuals, corre el risc, en desarticular la societat civil, de fer-nos desentendre de les nostres llibertats polítiques i les responsabilitats que aquestes comporten. Per una ciutat més democràtica, és convenient crear bones xarxes relacionals i participatives. En un context de crisi com l’actual, incentivar pràctiques de bon veïnatge i propiciar valors com la solidaritat i la participació en els afers de la ciutat ens pot fer bé a tots. El banc de temps, en tant que ens fa a tots donadors, ens fa sentir útils i ens ajuda a prendre consciència del nostre paper en la vida social; de la mateixa manera, en tant que rebedors, ens ajuda a comprendre la nostra dependència dels altres

Quins són els objectius del Banc?

El Banc del Temps de Lleida proposa fomentar les relacions socials i la igualtat entre diferents estrats econòmics, grups d’edat o orígens. Aquesta xarxa de suport comunitari potencia l’ajuda mútua i pretén resoldre necessitats de la vida quotidiana alhora que accedir a serveis sense utilitzar diners.

Els valors que pretén promoure el banc es poden resumir en:

la coneixença, la igualtat, la confiança i la cooperació

la conciliació de la vida personal, familiar i laboral

la integració social de les persones que experimenten aïllament i/o disposen de menys recursos

el foment de l’auto-estima

el foment de les relacions veïnals en general

el foment de les relacions intergeneracionals i interculturals

En definitiva, aquesta proposta no vol ser altra cosa que l’estímul per posar en contacte totes aquelles persones o grups que d’alguna manera o altra posen el seu gra de sorra per a la cohesió i la construcció d’un barri i una ciutat més humana.

Quins beneficis obtenen els socis del banc?

Comprovar que ajudant-nos els uns als altres podem millorar la nostra qualitat de vida i/o la del nostre entorn.

Saber que quan necessitem algun servei, algú ens ajudarà.

Aprendre a demanar ajuda. Estem tan acostumats a pagar per tot que ja no en sabem. En aquest sentit, la pràctica del donar ens pot fer recuperar el sentit del demanar.

Valorar més el temps que dediquem a coses no remunerades.

Conèixer persones que d’altra manera no hauríem conegut.

La pràctica del donar revalora la pròpia identitat i promou l’autoestima.

Com que tots els socis poden donar i oferir uns serveis que només es comptabilitzen en funció del temps dedicat, independentment del servei, tots els socis són iguals.

Associar-se al banc de temps pot ajudar una persona nova a la ciutat o sense vincles socials, a integrar-se.

Com es realitzen els intercanvis?

Un cop fet el procés d’inscripció els membres del Banc de Temps, reben una contrasenya personal per entrar a la web i poden començar a donar i rebre temps. Les habilitats, necessitats i disponibilitat de tots els usuaris estan emmagatzemades a la web del banc de temps de manera que els socis poden accedir a totes les demandes i ofertes, de forma generalitzada o bé acotant per categories (art i artesania, compres i comerç, cuina, cultura, cura d’animals, ensenyament, esports i animació, informàtica, lleure, obra i construcció, psicologia, salut i cura de persones, servei tècnic, teràpies alternatives, transport, treballs de jardineria, treballs de la llar, etc.).

En el moment que es troba el servei que es necessita, el membre del banc de temps pot accedir al llistat de les dades de contacte, on troba el telèfon i el correu electrònic de la persona que ofereix el servei.

Els dos usuaris es posen en contacte i concreten els detalls del servei: en què consisteix exactament, lloc i data de trobada, materials necessaris i el temps que es pot trigar a fer el servei.

Com es paguen els serveis?

Després de l’intercanvi, el membre del banc de temps que ha rebut el servei realitza una transferència (de temps) al membre del qui l’ha rebut.

El programari del banc del temps grava i comptabilitza totes les transaccions fetes entre usuaris, sumant o restant hores (si s’ha ofert o demandat un servei) de manera que ens ofereix un resum del saldo restant.

Si no es disposa d’accés a internet es pot demanar que es faci la transferència des de la secretaria del Banc de temps.

Com funcionen els tallers?

A banda d’oferir serveis de manera individualitzada, també es poden oferir a un grup de persones. Per exemple, organitzant un taller a tots els membres del Banc. En aquest cas, el temps que es rebrà serà el que s’ha trigat a preparar i impartir el taller i el transferirà la Secretaria del Banc del Temps. Als assistents al taller o curs se’ls restarà una quantitat en minuts acordada abans del taller. En general, encara que un taller duri 1h, al haver-hi diversos assistents, només caldrà pagar una part en minuts.

Com inscriure’s?

Per formar part del Banc de Temps només cal que quedem un dia, prenguem nota de les teves dades i t’expliquem com funciona el programa.

Pots venir en horari de secretaria Dilluns de 16 a 19h o Dimecres de 10 a 12h, als locals de L’Ateneu Popular de Ponent, al Carrer Pau Clarís 10

O ens pots escriure un mail o telefonar per quedar, ens adaptarem al teu horari: secretaria@bancdetemps.org

Telèfon: 744408679

La participació en el Banc de Temps no suposa el pagament de cap quota. Ens financem per aportacions i treball voluntari. Demanem, però, que si es pot, en el moment de la inscripció es paguin 4 euros per cobrir les despeses d’una assegurança de responsabilitat civil i accident pels associats.

Article fet per Banc del Temps de Lleida

Read Full Post »

 

Diverses comunitats educatives d’escoles de Lleida, davant les mesures que es plantegen sobre l’ensenyament públic, emprendrem el proper dijous 7 de juny una jornada lúdica i reivindicativa a cadascun dels centres, on és previst, en molts casos, que les famílies passem la nit.
Estem aconseguint sumar diferents escoles, de Lleida i d’arreu, en aquesta acció per tal de tenir més força i que s’escolti la nostra veu de dissidència.
Cada AMPA està organitzant pel seu compte i en cada centre espais per reflexionar el dia 7 de juny sobre l’educació pública (assemblees, xerrades…) i altres activitats per fer partícips a les nostres filles i fills d’aquesta reivindicació col·lectiva (teatre, contacontes, jocs, murals, concerts,…).
Llistat provisional de Comunitats Educatives que, fins a dia d’avui, s’han afegit a la jornada (com a mínim, una desena més estan treballant la proposta). Per ara, fan nit a l’escola St. Jordi, Països Catalans i Espiga. Altres escoles s’hi sumen amb activitats: Alba, EB Secà St. Pere, Creu del Batlle, Parc de l’Aigua, Joc de la Bola, Pràctiques I, Pinyana, Ciutat Jardí, La Mitjana, Parc del Saladar, Escola St. Salvador. També s’hi han sumat estudiants de la UdL, que estan valorant quines activitats porten a terme.
Divendres 8, les escoles participants emprendrem una reivindicació conjunta. Ens trobarem a les 10h a la Pl. Sta Tereseta i a les 12h a la Pl. de la Pau.
Si no apareix la vostra escola, envieu-nos un correu
AcampadaEscolar@googlegroups.com

Manifest defensem l’escola: https://docs.google.com/open?id=0B_lxGk1ERRVsTDJMOGRYbWJMZVU

Recull d’activitats per al dia 7 escola per escola

Vídeo presentació a Lleida TV

Podeu difondre el cartell per penjar a totes les escoles

http://groups.google.com/group/AcampadaEscolar

Esdeveniment al Facebook

I al Twitter, podeu seguir @AcampadaEscolar i participar utilitzant hashtag #AcampadaEscolar

Read Full Post »

Avui, en el dia en què Monsanto publica els seus guanys del segon trimestre, un nou informe d’organitzacions de la societat civil assenyala que els petits productors i els agricultors orgànics, igual que les comunitats locals i els moviments socials de tot el món, resisteixen i rebutgen cada vegada més Monsanto i el model d’agricultura industrial que representa. Ens en fem ressò emmarcant aquest informe en la campanya de la Coordinadora d’ONGD i aMS ‘Som un ingredient més per cuinar un món diferent’.

El nou informe ‘Lucha contra Monsanto’, realitzat conjuntament per La Via Campesina, Amigos de la Terra Internacional i Combat Monsanto, ofereix una mirada de les principals lluites contra Monsanto i altres empreses d’agroquímiques, corporacions que pressionen per imposar els cultius genèticament modificats (OGM) als agricultors i el medi ambient.
“L’informe mostra que l’objecció cada vegada més forta dels moviments socials i de les organitzacions de la societat civil està tenint un impacte en la introducció dels cultius Genèticament Modificats”, sosté Josie Riffaud de La Via Campesina.
Els testimonis i l’anàlisi que conté l’informe pretenen inspirar i unir als consumidors, activistes i comunitats en contra dels abusos comesos per Monsanto i altres empreses de biotecnologia del món.
“Qui responsabilitzarà a Monsanto de la devastació mundial de la biodiversitat, de l’erosió del sòl i de les violacions als drets camperols provocats per la utilització de productes derivats del petroli que en l’agricultura industrial són necessaris?”, S’ha preguntat Dena Hoff de la Coalició Nacional d’Agricultures Familiars / La Via Campesina Amèrica del Nord. “Els agricultors de tot el món estem resistint per la sobirania alimentària, però la resta del món s’hi ha de sumar”, ha afegit.
“Aquest nou informe documenta la forta oposició a aquesta poderosa empresa transnacional, que promociona els seus productes genèticament modificats aparentment sense tenir en compte els costos socials, econòmics i ambientals”, afirma Martín Drago, coordinador del Programa de Sobirania Alimentària d’Amigos de la Tierra Internacional.
“La majoria de la població a Europa s’oposa a la producció d’aliments genèticament modificats, i diversos països europeus ara tenen moratòries nacionals que prohibeixen el blat de moro MON810 de Monsanto i les patates Amflora de BASF, tot i la forta pressió de la indústria de biotecnologia i de la Comissió Europea d’aixecar les moratòries”, va sostenir Heloise Claudon de l’organització Combat Monsanto.
La utilització de cultius Genèticament Modificats (GM) destrueix la diversitat dels cultius, homogeneïtza els aliments i elimina el coneixement i la cultura local. D’aquesta i d’altres formes la desigualtat, la pobresa i l’explotació dels recursos naturals aconsegueixen prosperar en el sistema mundial d’aliments, que es centra en la generació de guanys i no en la producció d’aliments sostenibles ni en la sobirania alimentària.
L’àrea total plantada amb cultius GM abasta només un 3% de la terra agrícola mundial. Un 97% de la terra agrícola del món continua estant lliure de transgènics. La plantació de cultius GM es restringeix a pocs països: 90% dels cultius GM són plantats als Estats Units, Brasil, Argentina, Índia i Canadà. Gairebé un 60% dels experiments en camps de cultius GM són realitzats als Estats Units.
La gran majoria dels cultius GM són destinats a aliment per a animals en països rics, en lloc d’aliments per als pobres o els que pateixen fam.

Podeu consultar (complet) l’informe ‘Lucha contra Monsanto’

Read Full Post »