Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘solidaritat’

Des de fa un parell de mesos, a Lleida hi ha un projecte que ràpidament ha anat prenent forma i ja supera la cinquantena de persones inscrites. Una idea que pensem pot ser de gran utilitat a la nostra ciutat i que amb la força i entusiasme dels voluntaris que estan coordinant-lo, es consolidarà: el Banc del temps de Lleida

El Banc de Temps de Lleida està format per un grup de persones disposades a ajudar-se mútuament mitjançant l’intercanvi d’habilitats, talents i experiències. Les persones inscrites en el Banc de Temps ofereixen serveis i poden demanar aquells que necessitin per cobrir les seves necessitats. Actualment, hi ha una cinquantena persones associades i que ja estan intercanviant diversos serveis.

En un banc de temps els socis intercanvien serveis a canvi de temps. La unitat d’intercanvi no és el diner, sinó una unitat de temps, normalment l’hora. Qui ha guanyat una hora, per exemple ajudant una veïna que no llegeix bé el català a llegir uns textos legals, després la pot canviar per un altre dels serveis que ofereix el banc: un massatge, ajuda per arreglar un moble trencat, o una hora de conversa amb un parlant de la llengua que estudia.

De serveis com aquests en fem cada dia. Però moltes vegades, en una ciutat en la qual els veïns cada cop es coneixen menys, no sabem a qui demanar-los. I fins i tot, algunes vegades, encara que ho sapiguem, ens fa vergonya. A més, en un banc del temps els intercanvis no han de ser amb la mateixa persona, A fa un servei a B i B amb l’hora que guanya demana un servei a C.

Al nostre barri, a la nostra ciutat, hi ha molta gent amb moltes capacitats que, per culpa d’aquesta incomunicació, no es fan servir. Per exemple, algú podria desitjar aprendre a cosir, i una anciana potser necessita algú que li porti la compra a casa. Si aquesta anciana fa una classe costura, guanya un temps que després donarà a qui li porti la compra a casa. Com que la unitat bàsica és l’hora, el que s’intercanvia és el temps dedicat, independentment del servei que s’ofereixi.

Per què, un banc de temps?

La vida urbana fomenta l’individualisme. El sistema econòmic actual, basat en la competència entre persones, també l’afavoreix. Aquest individualisme, encara que hagi estat útil en la consecució de les llibertats individuals, corre el risc, en desarticular la societat civil, de fer-nos desentendre de les nostres llibertats polítiques i les responsabilitats que aquestes comporten. Per una ciutat més democràtica, és convenient crear bones xarxes relacionals i participatives. En un context de crisi com l’actual, incentivar pràctiques de bon veïnatge i propiciar valors com la solidaritat i la participació en els afers de la ciutat ens pot fer bé a tots. El banc de temps, en tant que ens fa a tots donadors, ens fa sentir útils i ens ajuda a prendre consciència del nostre paper en la vida social; de la mateixa manera, en tant que rebedors, ens ajuda a comprendre la nostra dependència dels altres

Quins són els objectius del Banc?

El Banc del Temps de Lleida proposa fomentar les relacions socials i la igualtat entre diferents estrats econòmics, grups d’edat o orígens. Aquesta xarxa de suport comunitari potencia l’ajuda mútua i pretén resoldre necessitats de la vida quotidiana alhora que accedir a serveis sense utilitzar diners.

Els valors que pretén promoure el banc es poden resumir en:

la coneixença, la igualtat, la confiança i la cooperació

la conciliació de la vida personal, familiar i laboral

la integració social de les persones que experimenten aïllament i/o disposen de menys recursos

el foment de l’auto-estima

el foment de les relacions veïnals en general

el foment de les relacions intergeneracionals i interculturals

En definitiva, aquesta proposta no vol ser altra cosa que l’estímul per posar en contacte totes aquelles persones o grups que d’alguna manera o altra posen el seu gra de sorra per a la cohesió i la construcció d’un barri i una ciutat més humana.

Quins beneficis obtenen els socis del banc?

Comprovar que ajudant-nos els uns als altres podem millorar la nostra qualitat de vida i/o la del nostre entorn.

Saber que quan necessitem algun servei, algú ens ajudarà.

Aprendre a demanar ajuda. Estem tan acostumats a pagar per tot que ja no en sabem. En aquest sentit, la pràctica del donar ens pot fer recuperar el sentit del demanar.

Valorar més el temps que dediquem a coses no remunerades.

Conèixer persones que d’altra manera no hauríem conegut.

La pràctica del donar revalora la pròpia identitat i promou l’autoestima.

Com que tots els socis poden donar i oferir uns serveis que només es comptabilitzen en funció del temps dedicat, independentment del servei, tots els socis són iguals.

Associar-se al banc de temps pot ajudar una persona nova a la ciutat o sense vincles socials, a integrar-se.

Com es realitzen els intercanvis?

Un cop fet el procés d’inscripció els membres del Banc de Temps, reben una contrasenya personal per entrar a la web i poden començar a donar i rebre temps. Les habilitats, necessitats i disponibilitat de tots els usuaris estan emmagatzemades a la web del banc de temps de manera que els socis poden accedir a totes les demandes i ofertes, de forma generalitzada o bé acotant per categories (art i artesania, compres i comerç, cuina, cultura, cura d’animals, ensenyament, esports i animació, informàtica, lleure, obra i construcció, psicologia, salut i cura de persones, servei tècnic, teràpies alternatives, transport, treballs de jardineria, treballs de la llar, etc.).

En el moment que es troba el servei que es necessita, el membre del banc de temps pot accedir al llistat de les dades de contacte, on troba el telèfon i el correu electrònic de la persona que ofereix el servei.

Els dos usuaris es posen en contacte i concreten els detalls del servei: en què consisteix exactament, lloc i data de trobada, materials necessaris i el temps que es pot trigar a fer el servei.

Com es paguen els serveis?

Després de l’intercanvi, el membre del banc de temps que ha rebut el servei realitza una transferència (de temps) al membre del qui l’ha rebut.

El programari del banc del temps grava i comptabilitza totes les transaccions fetes entre usuaris, sumant o restant hores (si s’ha ofert o demandat un servei) de manera que ens ofereix un resum del saldo restant.

Si no es disposa d’accés a internet es pot demanar que es faci la transferència des de la secretaria del Banc de temps.

Com funcionen els tallers?

A banda d’oferir serveis de manera individualitzada, també es poden oferir a un grup de persones. Per exemple, organitzant un taller a tots els membres del Banc. En aquest cas, el temps que es rebrà serà el que s’ha trigat a preparar i impartir el taller i el transferirà la Secretaria del Banc del Temps. Als assistents al taller o curs se’ls restarà una quantitat en minuts acordada abans del taller. En general, encara que un taller duri 1h, al haver-hi diversos assistents, només caldrà pagar una part en minuts.

Com inscriure’s?

Per formar part del Banc de Temps només cal que quedem un dia, prenguem nota de les teves dades i t’expliquem com funciona el programa.

Pots venir en horari de secretaria Dilluns de 16 a 19h o Dimecres de 10 a 12h, als locals de L’Ateneu Popular de Ponent, al Carrer Pau Clarís 10

O ens pots escriure un mail o telefonar per quedar, ens adaptarem al teu horari: secretaria@bancdetemps.org

Telèfon: 744408679

La participació en el Banc de Temps no suposa el pagament de cap quota. Ens financem per aportacions i treball voluntari. Demanem, però, que si es pot, en el moment de la inscripció es paguin 4 euros per cobrir les despeses d’una assegurança de responsabilitat civil i accident pels associats.

Article fet per Banc del Temps de Lleida

Read Full Post »

Per segon any consecutiu, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) organitza la Fira d’Economia Solidària, que tindrà lloc a Barcelona, al recinte de la Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), el 26 i 27 d’octubre de 2013. La Directa i la XES han editat vuit pàgines d’un suplement que et pots descarregar aquí. Es tracta d’una eina amb informació pràctica sobre el funcionament de la trobada, les activitats que s’hi duran a terme i les entitats que hi participaran.

Després de l’èxit de la primera fira, des de la XES consideren que és el moment de consolidar-la i “demostrar que es poden resoldre la major part de les necessitats de la vida sense sortir de l’economia solidària”. Durant dos dies, les persones i entitats relacionades amb l’economia solidària es trobaran per intercanviar les seves experiències, fomentar la intercooperació i donar a conèixer el sector a la societat.

Què s’entén per economia solidària?
L’economia social i solidària, la conformen multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum, inversió, gestió de recursos i assignació d’excedents que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses i institucions que ho fan sota criteris capitalistes. Adopten la forma de cooperatives i altres empreses propietat dels productors o dels consumidors i usuaris; d’associacions dedicades al camp social, a les finances ètiques o al consum responsable; de xarxes d’intercanvi; d’horts comunitaris; de sistemes de gestió comunal; de pressupostos públics participatius; d’associacions de desenvolupament local; de treball cooperatiu per Internet; etc. En definitiva, es tracta de pràctiques que compleixen tres requisits: propietat col·lectiva, gestió democràtica i responsabilitat social. En un context de pèrdua de credibilitat de l’economia capitalista i especulativa, la Fira esdevé un instrument de primer ordre per visibilitzar totes aquestes pràctiques transformadores que, amb la seva varietat, estan arrelades des de fa temps arreu de Catalunya. Fer que s’articulin millor entre elles –tot caminant cap a la creació d’un mercat social de més abast, amb la introducció d’una moneda no especulativa (l’ecosol)– i que augmentin la seva incidència en el territori és l’objectiu a mitjà termini. La fira és, per tant, un aparador de tota una sèrie d’alternatives i propostes per començar a deixar enrere una economia dominant “que no és capaç de satisfer les necessitats bàsiques de la població ni de redistribuir els recursos de manera racional”.

Què puc trobar a la fira?
La fira està dividida en una desena d’àmbits temàtics que responen a les necessitats econòmiques bàsiques (habitatge, roba, alimentació, cultura, finançament, etc.). Les 167 entitats inscrites en aquesta edició es trobaran repartides per aquests eixos a la nau central del recinte de la Fabra i Coats i una sala annexa (espai del qual no es disposava l’any passat). A banda d’aquesta mostra d’organitzacions d’economia social catalana, hi haurà moltes altres activitats: tallers, exposicions i audiovisuals, presentacions d’experiències alternatives de treball, consum i estalvi, taules rodones i concerts, sense oblidar les activitats lúdiques i educatives per a infants.
Per tot plegat, hi ha un munt de raons per apropar-se a la fira i conèixer el ric i variat mosaic que conforma l’economia solidària a Catalunya. Si estàs interessada en temes com la banca ètica, el consum responsable, el cooperativisme i la cultura crítica o, senzillament, l’actual manera de gestionar els recursos econòmics et genera molts dubtes, aquí hi trobaràs respostes i experiències inspiradores.

Descarrega’t el PDF del suplement de la Segona Fira d’Economia Solidària de Catalunya

Notícia publicada a La Directa

Read Full Post »