Monsanto denunciada per ‘biopirateria’ a l’Índia

(Traducció de Som lo que Sembrem de l’article publicat al diari Le Monde)

“L’Autoritat Índia de la Biodiversitat va anunciar, el dia 11 d’agost, que començaria les diligències judicials necessàries contra l’empresa americana Monsanto, per haver posat a punt una albergínia genèticament modificada a partir de varietats autòctones locals sense haver-ne demanat l’autorització. És el primer cop que a l’Índia una empresa serà perseguida per actes de ¨biopirateria¨; aquesta infracció està penada amb 3 anys de presó. En l’obtenció de l’albergínia OGM (Organisme Genèticament Modificat) han intervingut, a més de Monsanto, la seva sòcia índia Mahyco i diferents universitats índies associades des de l’any 2005 per a conduir aquestes recerques. Aquestes entitats tenien el recolzament de l’agència americana de desenvolupament Usaid, favorable als OGM. Per a l’obtenció de l’albergínia OGM s’havien utilitzat una desena de varietats locals de les regions de Karnataka i Tamil Nadu, d’entre les 2500 varietats diferents amb les que compta el país. Aquesta albergínia havia de comercialitzar-se a l’Índia. La llei de la biodiversitat índia de l’any 2002 contempla l’obligació de demanar una autorització per utilitzar els gens de les varietats locals. Els agricultors també haurien d’haver estat consultats segons aquesta llei, per negociar una possible participació en els beneficis obtinguts de l’explotació comercial de l’albergínia. Totes aquestes circumstàncies eren conegudes per l’empresa Monsanto, que va preferir ignorar-les. Segons el setmanari India Today, l’empresa negaria les seves responsabilitats, acusant als seus col·legues indis de no haver fet les gestions necessàries. Malyco, en la que Monsanto té un 26% de participacions, comenta que només va proporcionar el gen de transformació. L’acusació de biopirateria és un cop dur per a Monsanto, que corre el perill de que les seves activitats a l’Índia es redueixin. L’oposició índia als OGM espera que Monsanto no tindrà cap autorització per a començar les investigacions sobre cebes OGM, demanada al mes de juny del 2011. L’Índia que té el 7.9% de les espècies animals i vegetals del planeta, i només el 2.5% de la terra, està molt exposada als perills de la biopirateria. Ja al 1997, els pagesos del nord del país van protestar violentament contra l’empresa americana RiceTec que va comercialitzar una varietat d’arròs basmati anomenada ¨kasmati¨. Per a poder disposar de tots els elements necessaris, el govern indi ha engegat un projecte faraònic de registre i recollida del saber fer en matèria mèdica tradicional: 200.000 tractaments, incloses les postures de ioga, ja han estat protocol·litzats. Centenars de científics escorcollen els tractats antics en medicina ayurvèdica per a recollir les propietats ja comprovades dels fruits i de les plantes medicinals. Aquesta ¨biblioteca del saber tradicional¨ja compta amb 30 milions de pàgines, ha estat traduïda a 5 idiomes i ha permès anular algunes patents importants per a l’Índia, com la d’una universitat americana sobre les propietats de la cúrcuma contra el càncer. Aquesta ha estat anul·lada desprès d’una queixa posada pel govern indi. També s’ha rebutjat la patent temporal del 2007 del laboratori Livzon (Xina) sobre la menta i l’Andrographis, utilitzades pel tractament de la grip aviar. Malgrat tot, es necessitaran 6 anys per a que l’Autoritat Nacional de la biodiversitat comenci els emplaçaments legals contra Monsanto. Aquesta acció legal constitueix una victòria per als opositors als OGM. Actualment, a la India només està autoritzat el cotó OGM, però aquestes noves llavors estan sota sospita al ser considerades cares i responsables de la ruïna dels productors més fràgils. L’albergínia està molt present en l’alimentació quotidiana de tot el país, també s’utilitza com a ofrena religiosa al Déu Krishna; els seus fidels es van oposar violentament a la comercialització de l’albergínia OGM al tenir por d’encendre la còlera del seu Déu si li oferien fruits impurs.

http://www.lemonde.fr/planete/article/2011/08/17/monsanto-poursuivi-pour-biopiraterie-par-l-inde_1560365_3244.html

Julien Bouissou

Le Monde : 17/08/2011 ”

(2) http://sembremvalles.wordpress.com/2011/03/25/un-minim-de-debat-public-lalberginia-transgenica-a-la-india/
(3) www.croptrust.org/main/arcticseedvault.php
(4) www.europapress.es/nacional/noticia-consejo-gobierno-aprueba-seis-contribuciones-fondos-programas-internacionales-mas-200-millones-euros-20081205153337.html

Read Full Post »

‘La Tierra es Nuestra’ grandíssim curtmetratge via Acsud Las Segovias

Read Full Post »

Som Somàlia

Des de Som lo que Sembrem ens conviden a donar suport a la tasca de gent que al nostre país està difonent les causes reals de la gana a Àfrica i a d’altres parts de món. Fam, agricultura, i la imperiosa necessitat d’estalviar i compartir els recursos d’aquest planeta han de ser temes centrals en el debat polític i social. Temes que no podem amagar més sota l’ala si no volem ser còmplices de la mort de milers i milers de nens i adults per acció o omissió. Temes que ens porten al moll de l’ós de la forma en què vivim i pensem a Occident.

Fins fa poc veure imatges d’adults o nens passant gana ens proporcionava un sentiment d’angoixa, però de fatalitat i impotència: “En aquest món de Déu que ens ha tocat viure, ple d’injustícies, hi ha gent que passa gana, que ha de passar gana”

A hores d’ara cada vegada som més els que tenim clar que això no és així. I que no podem continuar com fins ara. S’ha de pressionar als governs i en la mesura del possible hem de sortir-nos dels lligams amb les institucions i productes financers que especulen amb el preu dels cereals o inverteixen en terres a l’Àfrica o en d’altres parts del món.

No moren de gana, els estan matant de gana: La desregulació dels mercats agrícoles, la compra i robatori de terres i mars per governs i transnacionals, l’especulació financera amb el preu dels cereals (el preu es dispara i els pobres no poden ja comprar els aliments bàsics)…

Són molts ja els informes que recolzen quin hauria de ser el model d’agricultura i d’estructures socials i polítiques que afavoririen la capacitat d’aquests països per alimentar-se. No caldrien grans inversions, només sentit comú i modestes quantitats de diners que ni de lluny es comparen amb les quantitat de diners públics emprats per salvar bancs, o amb els diners privats que volen diàriament per les borses.

No es pot continuar obviant: ni la informació com fan els grans mitjans de comunicació, ni el debat social, ni l’acció política.

Com a ciutadans hem de pressionar i treballar per una sobirania alimentària que impliqui que ni des d’occident envaïm els seus mercats d’aliments, enfonsant la seva producció local, ni deixem que els productes provinents d’una agricultura industrial d’explotació envaeixin el nostre país, acabant amb la nostra pagesia i la possibilitat de vida al territori. I aquí tenim molt a treballar.

A Occident confiem en noves bombolles immobiliàries per sortir de la crisi (veure el Regne Unit, on qualsevol sòl rural, agrícola, bosc… que no estigui protegit passarà properament a ser urbanitzable, i veure també les noves propostes de desregularització del sòl del PP). Polítiques sense cap ni peus, que degraden, o deixen més i més en mans dels grans capitals a tot el món, els recursos bàsics (aigua, sòl, aliments…) que necessitem per viure.

El paradigma “desarrollista” està acabat, no explica la realitat, sinó que serveix per atrapar a les poblacions i explotar-les, fins que l’especulació financera les remata.

El que va servir als inicis del capitalisme o en alguns llocs fins fa poc, no té perquè servir més en unes condicions molt diferents de població mundial, de recursos escassos, de contaminació i degradació ambiental generalitzada i de fi de l’era del petroli barat. Calen nous paradigmes, i trencar amb els grans interessos i poders econòmics que volen conservar idees que ja no serveixen. Desenvolupament sí, però quin? És vital l’enfortiment de les comunitats, i mercats locals, les inversions en agricultura i en infraestructures locals i la conservació dels recursos. Serà un desenvolupament, però serà diferent. I hauria de ser acompanyat d’una disminució de l’ús de recursos i del consum a Occident.

Indignar-se per les injustícies del sistema en contra nostra, com fa el 15M, està bé, però també pressionar i actuar per anar al fons del sense-sentit que poblacions senceres, països sencers morin de gana.

Tot plegat implica canviar algunes coses: la submissió als poders econòmics, el tipus de consum i d’oci, els lligams amb les institucions financeres, la confiança en allò que sovint ens expliquen els mitjans de comunicació i en la seva interpretació dels fets. Perquè…qui son en realitat els pirates?
Som lo que Sembrem
Som Somàlia
Som Alia

Read Full Post »

Mireu i difoneu el nou vídeo de Via Campesina

Tornem de vacances amb l’empenta que ens dona el vídeo de Via Campesina per la sobirania alimentària (ESP).

20 minuts per estar al dia del que fa i per què ho fa aquesta gran organització, que podeu conèixer més a fons a http://viacampesina.org/sp/

Read Full Post »